Un llibre recull la "repressió del català" per part de la Policia i la Guàrdia Civil

"La pregunta és: ¿com ha sobreviscut la llengua catalana?". Aquest és l'interrogant que llança l'escriptora Isabel-Clara Simó en el pròleg d''¡En cristiano!' (Cossetània Edicions, 2013), un llibre d'Ignasi Bea Seguí on s'analitza la persecució i repressió del català per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. "No és una pregunta banal: els embats, la repressió, l'ús de la força, etc. fan que sigui un miracle que la llengua encara segueixi viva", afegeix.

El llibre comença fent un repàs històric de la situació de la llengua catalana durant els últims 350 anys. La seva persecució legal comença el 1659 amb el tractat dels Pirineus i "els primers a patir-la van ser els ciutadans de la Catalunya Nord". A partir d'aquí, avança cronològicament fins a l'actualitat, passant per etapes com el "domini borbònic", la Segona República o el franquisme. 

En la segona part, l'obra recull un total de 13 casos, que van passar entre els anys 1996 i 2012, amb excepció dels dos últims, que es van produir durant els últims anys del franquisme. "Tretze casos que demostren que aquesta mena de situacions, desgraciadament, no són cosa del passat i segueixen tenint lloc avui dia a Barcelona, Palma, Dénia, Ondaria o Girona", assenyala. Episodis de persones amb noms i cognoms en situacions corrents com trepitjar un aeroport o renovar el DNI que van acabar patint la "repressió dels agents de policia per usar el català".

Isabel-Clara Simó assegura que Bea "ha fet un treball admirable" i que aconsegueix "commoure el lector", després d'una llarga tasca de documentació. "Permet que els lectors joves es facin una idea aproximada del que hem viscut els grans i del significat de l'expressió resistencialisme lingüístic", afirma.

En l'actualitat

Un recorregut històric de repressió que, segons l'autor, perdura fins als nostres dies. "Avui dia existeixen centenars de lleis que imposen el castellà a casa nostra, directament o indirectament", explica Bea. L'autor posa com a exemples on el castellà surt afavorit l'etiquetatge de productes, l'educació, l'administració o el moment d'optar a determinats llocs de treball.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"En la pràctica, el català continua estigmatitzat, en especial per part de les forces de seguretat espanyoles, i el cert és que hi continua havent víctimes pel fet de parlar la llengua pròpia en determinades ocasions", escriu per la seva part Simó en el pròleg.

Ignasi Bea, de 29 anys, és llicenciat en Ciències Polítiques, té un postgrau en Història Contemporània i actualment s'està doctorant en Història Política i Social. Des de les últimes eleccions municipals del 2011, és regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès.