Els ressons de l'eclipsi

AEl caçador d'estelsvan ser pares, fills i amics d'infància. AMil sols esplèndids, mares, filles i esposes rivals. La cosa fàcil, a l'arribar aI el ressò de les muntanyes, seria dir que Khaled Hosseini ha dedicat la seva tercera novel·la als germans, als cosins i als néts, però aquesta simplificació seria fins i tot més injusta que les anteriors. Seria com subratllar que l'afganès ha tornat a trenar un gran tapís de pèrdues i desarrelaments, com insistir en el seu extraordinari art de narrar emocions, com alabar sense més ni més la seva capacitat per convertir l'Afganistan en un univers familiar.

La gran particularitat de la seva nova novel·la, en canvi, consisteix a exhibir la seva maduració com a narrador. El millor deI el ressò de les muntanyes, en suma, és que certifica l'evolució tècnica del seu autor.

No pot ser casual, per tant, que l'obra comenci amb un conte dedivs,jinnsi gegants, un cant al poder de la narració tradicional, i que al mateix temps transcendeixi aquesta poètica amb vuit històries entrellaçades que divergeixen en temps, veus i estructura. Ni tampoc pot ser-ho que, malgrat indagar amb la seva habilitat habitual en la memòria i els sentiments dels personatges, Hosseini s'hagi esforçat aquesta vegada a explorar els matisos, a superar la llagrimeta pirotècnica i oferir reflexions més complexes, més ambigües, més arriscades. Consagrat pels lectors amb el seu efecte Xahrazad, el popular novel·lista afganès sembla haver decidit convèncer-se ara a si mateix. I no ha fallat.

I el ressò de les muntanyes, d'entrada, es presenta com la història de Pari i Addullah, dos germans humils, nena i nena, que se separen quan ella és donada en adopció. De seguida, no obstant, es ramifica en la història de la seva madrastra i la tolida germana d'aquesta, en la de l'oncle de tots dos i mediador en el procés i en la d'aquella nova mare, poeta en combustió, que haurà d'exiliar-se a França per educar una filla que no l'entendrà. Al mateix temps, el tapís s'estén per Grècia, pels Estats Units, fins i tot per Mallorca, amb episodis tan potents com el de la malaguanyada nena Roshi amb Idris i Timur, el de la desfigurada Thalia o el d'Adel i el seu desmitificat progenitor. En altres autors, l'acumulació de desgràcies, traïcions i tares físiques que ofereix Hosseini abans de tancar la ferida de Pari i Adddullah hauria pogut derivar en culebró, però l'autor deI el ressò de les muntanyesha aconseguit tot al contrari: que a la seva sensibilitat per cisellar assumptes del cor sense caure en sentimentalismes s'hi afegeixi aquesta vegada una panòplia d'eines -des de la confessió en primera persona fins a l'entrevista periodística, delsflash­backsde dècades a la tornada connector- amb les quals arribar més lluny, i de forma més fonda, als temes que el motiven.

PROFUNDITAT / Així, a més de retratar sis dècades de la història del seu país, talibans inclosos, Hosseini abunda en la fragilitat de les relacions familiars, en l'obligació de rastrejar els orígens i en la impossibilitat d'etiquetar els desconeguts. I tot plegat, a més, mitjançant ressons que el porten, com deia Unamuno, a trobar el que és universal a les entranyes del que és local. És possible que més d'un lector, malgrat tot, prefereixi a curt termini les seves obres anteriors. Després d'aprofundir en els eclipsis d'un Hosseini que ha decidit no defugir les seves ombres, caldrà revisar si allò que ens enlluerna és sempre el millor.

3I EL RESSÒ DE LES MUNTANYES

Y LAS MONTAÑAS HABLARON Khaled Hosseini

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

Trad: Albert Nolla / Patricia Antón de Vez i Rita de CostaSFlbEdicions 62 / Salamandra

384 / 416 pàg. 20 €