La Lapònia més obscura

Lapònia. A 40 sota zero. Nit polar. Llargs mesos sense sol. Queden pocs pastors samis que encara castrin els seus rens amb les dents i que no usin motos de neu, GPS o helicòpters per controlar les manades a la tundra. Ja no hi ha xamans que es comuniquin amb els morts amb els seus ancestrals tambors, perseguits durant dècades i cremats en fogueres inquisitorials des del segle XVII. I el poble sami (lapó es considera despectiu) «és víctima d'un racisme i una discriminació latent. No tots els suecs o noruecs són racistes, però, per exemple, actualment hi ha un conflicte amb una empresa britànica que projecta una mina de ferro en una zona de pastures samis a la Lapònia sueca i ha generat molts comentaris racistes als diaris regionals», testifica el periodista francès Olivier Truc (Dax, 1964), sobre una terra cobejada pels seus recursos naturals. Els 20 anys que ha exercit de corresponsal a Suècia per a Le Monde, Le Point o Libération nodreixen el seu debut en la novel·la negra, L'últim lapó (Columna / Destino), en què dóna visibilitat a aquell poble sense Estat de 70.000 persones, que viu repartit entre Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

«A començaments del segle XX els samis van ser víctimes d'una política eugenèsica. El 1922 es va crear a Suècia el primer institut de biologia racial del món, al qual anaven molts alemanys a estudiar-los. Els consideraven una raça inferior i encara que no hi va haver caces de lapons, això els va marcar i a molts encara els avergonyeix dir que ho són», afegeix Truc. No obstant, afirma, «els samis saben que si no volen ser esborrats del mapa, necessiten tenir una veu i fer que els seus drets es respectin. És un poble molt dinàmic, orgullós de la seva cultura. La mantenen molt viva. Els joves han modernitzat els yoiks, les cançons tradicionals, i els artistes reprodueixen la simbologia dels tambors xamànics, dels quals només hi ha 71 documentats al món, i cap és a Lapònia».

POLICIA DELS RENS / La parella protagonista -un sami veterà i una jove arribada d'Estocolm- s'inspira en una altra de real de policies dels rens, amb qui Truc va conviure dos mesos per a un documental televisiu, i s'ocupen de conflictes entre ramaders. «La cultura sami encara s'associa a la cria de rens, encara que el 80% ja no s'hi dediqui. Està amenaçada per la indústria minera, el turisme, la proliferació de cabanyes de cap de setmana i l'escalfament global, que afecta les pastures. I per modernitzar-se i mecanitzar-se, els pastors s'han endeutat massa, i per això necessiten més rens i més pastures i acaben envaint els d'altres».