Competir en català

Les xifres diuen que el llibre en català guanya quota de mercat però els editors en llengua catalana al·leguen que cada vegada els és més difícil sobreviure. El control majoritari del Grup 62 per part de Planeta sembla un signe de concentració però cada vegada sorgeixen més segells independents. ¿Amb què val més quedar-se, amb la imatge catastròfica o amb l'esperançadora? Depèn. De si parlem de la lectura en català, sigui de pagament o gratuïta, legal o il·legal (bé), de si parlem de les vendes de llibres en català (malament, però amb un descens del 7%, no tant com en castellà) o si ho fem dels editors que aposten únicament pel català (al límit, o obligats a mantenir una estructura de mínims per la competència dels grans grups i les dimensions del mercat). «I a més, el català encara té la necessitat de mostrar que té una oferta interessant i aconseguir presència en els punts de venda», un objectiu que justifica el manteniment d'iniciatives com la Setmana del Llibre en Català, explica la presidenta de la comissió organitzadora, Montse Ayats.

EL PÚBLIC LECTOR

Més lectors en català

«És cert que el català apuja la seva quota de mercat, ha passat en els últims anys del 23% al 28% dels llibres que es venen a Catalunya. Però també és cert que les coses no van bé, que ho ha fet perquè les vendes han baixat menys que en castellà i aquest descens fa més mal perquè les editorials en català tenen menys marge per resistir-lo», explica Jordi Ferré, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Per un costat pugen l'hàbit de lectura, el nombre de lectors habituals en català (el 22%) que sumats als esporàdics arriben al 75% de la població adulta), en català, en la franja de 10 a 13 anys per primera vegada els lectors que llegeixen més sovint en català superen els que prefereixen el castellà... Per l'altre, la crisi de consum, i la concentració de les vendes en uns quants títols. «Abans hi havia més llibres d'interès mitjà dels quals es venien entre 3.000 i 5.000 exemplars. Ara o són de 15.000 o de mil i escaig», explica el director general del Grup 62, Xavier Mallafré.

Amb aquestes xifres, ¿hi ha llibres que ja no es podran publicar en català? ¿La solució és evitar una hipotètica sobreproducció? «Es tendeix a reduir títols i tiratges. S'estan fent edicions de 1.200 exemplars, i menys ja no val la pena fer-los. Però el perill és que a menys oferta diversa, menys possibilitat de tenir lectors», adverteix Jordi Ferré.

L'ACTOR DOMINANT

Grup 62, en l'òrbita de Planeta

El gran terratrèmol en l'edició en català es va produir el 2006, quan, participat a parts iguals entre Enciclopèdia Catalana, el Grup Planeta i La Caixa, el Grup 62 va concentrar les principals editorials en català: Edicions 62, Empúries, Proa, Columna... Aquest estiu, Planeta ha comprat les accions de La Caixa i ha assumit el control dels dos terços de l'accionariat. ¿Què canvia amb això en el sector? Segons Xavier Mallafré, a part del trasllat a l'edifici de Planeta (llibre infantil, butxaca) i a una oficina pròxima (edició i comunicació), de les baixes d'una desena de treballadors a l'absorbir Planeta diversos departaments no editorials, de «més facilitat per compartir projectes amb el líder de l'edició a Espanya», i de la «reflexió» sobre el futur dels segells en castellà El Aleph i Península, els canvis han estat «nuls». I respecte a les crítiques per la situació de domini del mercat, respon: «amb una facturació en català d'uns 250 milions d'euros, de 100 si no comptem el llibre de text, la de 62 no arriba als 30 milions», replica. «¿No hi ha més pes d'autors traduïts en llengua castellana i altres llengües que procedeixen del catàleg de Planeta? «Entre el 40% i el 45% de la contractació és d'autors propis, que han escrit el llibre en català», respon. De fet, s'ha produït un procés de fitxatge d'autors de la competència (Monsó, Moliner...) que compensa un altre fenomen menys comentat que el de la planetització de 62: el paper de grups editorials que tenen el castellà com a llengua principal.

UN FENOMEN CREIXENT

Les editorials en castellà s'ho creuen

A l'hora de definir el sector del llibre en català hi ha un factor (a més del llibre infantil i juvenil, amb uns resultats superiors als de ficció i no-ficció per a adults, i el de text, castigat pel reciclatge de llibres) que solen oblidar-se i que ajuda a explicar per què els editors en llengua catalana pateixen mentre la quota de mercat creix. L'aposta de grans grups editorials en castellà per llançar també en català els seus grans èxits, identificant-los amb un segell diferenciat (Rosa dels Vents a Random House Mondadori, La Magrana a RBA) o no, com és el cas d'Ediciones B i Alfaguara, els ha fet guanyar una porció gens menyspreable del mercat. James, Espinosa, Lark, Follett, Falcones, Barberà... Dels 119 llibres presents en els rànquings d'EL PERIÓDICO aquest any, 30 són seus. I Random House Mondadori és el segon grup editorial amb més èxits en català a les llibreries. «És un fenomen que ha anat agafant força perquè el Grup 62 dominava el mercat plàcidament enfront d'unes editorials en llengua catalana massa febles, i les editorials en castellà han ocupat aquest buit de forma natural, competint amb forts llançaments editorials en català», explica Ernest Folch, director editorial d'Ediciones B. «Això parla bé de la salut del llibre en català», opina Mallafré. Un mercat, per cert, que malgrat el que molts creuen té poc de subsidiat: subvencions i compres per a biblioteques sumen 3,7 milions d'euros, l'1,8% de la facturació. Menys que altres sectors de la cultura (que això sí, breguen amb un IVA del 21%, en lloc del 4% del llibre). No tan satisfet es mostra Jordi Ferré: «Editorials amb un projecte editorial en català perden els títols de gran venda que els permetien arriscar-se i enganxar-se els dits amb altres».

PROLIFERACIÓ

Les microeditorials i les seves aliances

Sigui com a sortida per reinventar-se laboralment o com a oportunitat oberta pel procés de concentració i l'abaratiment dels mitjans de producció editorial, l'altre gran fenomen en curs és la proliferació de microeditorials. «El creixement de lectors en català és una oportunitat, i 62 no ho pot publicar tot; des de l'escriptor novell que no troba el seu espai fins a autors coneguts que poden no ser rendibles per a una gran editorial però sí, amb 800 o 1.000 exemplars, per a una de petita», argumenta Laura Huerga, de Raig Verd, La seva editorial ha pogut publicar Echenoz, Periscopi a Foster Wallace, 1984 a John Fante... Això sí, el problema és fer-se visibles. «No hi ha més sortida que sumar», sempre que es vulgui anar més enllà d'«editorials que donen perquè en visquin una o dues persones, i més una que dues», opina Montse Ayats. «Hem de visibilitzar els nostres llibres a les llibreries i trobar els nostres lectors», argumenta Ilya Perdigó, d'Alrevés. És el que han fet deu segells independents que han format el grup Llegir en Català: Alrevés, L'Avenç, Saldonar, El Gall Editor, Gregal, LaBreu, Llibres del Delicte, Meteora, Periscopi i Raig Verd. Segons Jordi Ferré, no només són petites aquestes noves editorials. «Les suposades editorials mitjanes, com Angle-Cossetània, que facturen 2,5 milions d'euros després de fusionar-se, també són petites». I mentre que tenen difícil competir amb els grans en la ficció, ho fan millor en la no-ficció. «A l'hora de tenir idees estem en igualtat de condicions».

L'EDITORIAL DE L'ANY

Notícies relacionades

Les empreses que il·luminen el Nadal de BCN

Una catedral feta de cançons

Dalt de tot amb només quatre llibres

És una petita editorial (o una editorial reduïda per capejar la crisi) precisament la que ha donat la campanada aquest any. Amb només  quatre llibres publicats (i dos del 2012), La Campana ha aconseguit tenir sis títols entre els més venuts ('Victus', 'Wonder', 'La veritat sobre el cas Harry Quebert'...). «El paper de l'editor petit és important perquè són els que en bona part aposten pel llibre minoritari i de qualitat», sosté la seva editora, Isabel Martí. Encara que diferencia el seu cas, en el qual una bona elecció de títols i un treball intensiu amb ells ha fet que disfrutin del costat bo de la concentració de les vendes en només uns quants títols. «Apostem per una tercera via, el llibre popular però de qualitat. I competim amb els grans, perquè no només la mida porta a l'èxit: creure-ho és una mentalitat del segle XX, no del XXI».