La lliçó del mestre

«L'escriptor observa, lliga caps, escolta, enregistra. Després ens explica una història barrejant-hi imaginació i experiència: i aquesta (història) portarà necessàriament les cicatrius de la seva ànima». Han transcorregut 27 anys des que John le Carré (pseudònim de David

Cornwell, 1931) va resumir així la tasca de l'escriptor al periodista Pierre Assouline. Vint-i-set anys i Le Carré persevera, insisteix a deixar testimoni i fer-ho cada cop més brillantment, cada vegada més fluid, cada cop més crític envers el poder, la hipocresia i la vanaglòria. És un novel·lista sorprenent, un narrador únic al capdamunt de la seva capacitat i un talent ben visible que es reflecteix a la seva última novel·la, Una veritat delicada.

I cal dir-ho amb rotunditat i per a disgust dels profetes que proclamàvem que Un traïdor com els nostres (el seu últim llibre) seria l'obra pòstuma d'un escriptor compromès amb la recerca de la veritat clandestina. Vint-i-dues novel·les després de Trucada per al mort, Le Carré (amb 81 anys) publica no un bon llibre, sinó el millor que ha escrit fins ara. ¿Som agosarats? Només cal llegir-lo, i deixar-se seduir, no cal res més. Estructuralment no ens enfrontem a una obra de ruptura, en tot cas de síntesi. Una veritat delicada manté afinitats amb les novel·les de l'últim període creatiu (posterior al Mur de Berlín) i roman fidel a un esquema i a una composició: la prosa sempre elegant, un heroisme fatalment tràgic en el desenvolupament de l'obra, la complexitat emocional dels personatges -principals i secundaris-, l'espai reduït que dedica a les escenes d'acció, la presència de corporacions antropòfagues nodrides pel cinisme de deshonestos polítics, de funcionaris ambiciosos, dels incompetents, dels avariciosos, dels fatxendes.

I també dels miserables, dels  que donen feines als mercenaris en aquesta guerra nova i global contra el terrorisme, una guerra en la qual el terme optimitzat ja no és sinònim d'excel·lència sinó que acompanya mots com interrogatori i provoca en les persones honestes una enorme inquietud. Perquè ja no hi ha un enemic estàndard, ja no serveix aquella caricatura anticomunista tan fàcilment reconeixible, ni el clixé del narcotraficant amb cadenes daurades o amb aspiracions presidencials: en el modern tauler de joc de la geopolítica, el nou malvat està menys definit, és menys específic i és difícilment localitzable, visiblement difús i adora la guerra santa (¿què pot tenir de santa la guerra?).

MAGISTERI / Però no és en l'argument on Le Carré ens emociona, sinó que és en la narració, en el retrat, del qual és un mestre. L'autor sap teixir la psicologia d'un personatge en el decurs d'una conversa, de les paraules en fa pinzellades, de les preguntes en fa perfil i color, i de les divagacions el solemne detall d'un caràcter. Llegir-lo entusiasma, i voldries que les pàgines fossin infinites i que no tinguéssim necessitat de passar-les. En aquesta novel·la tot funciona, com els seus protagonistes, petits engranatges d'un enorme i desconegut mecanisme major, a la recerca d'algú -¿d'un heroi?- que finalment posi en dubte la legitimitat de les ordres rebudes en aquesta justa guerra, de fronteres ombrívoles que diria Eric Ambler, al servei de la democràcia, la germanor i la pau optimitzada.

3UNA VERITAT DELICADA

UNA VERDAD DELICADA

John le Carré

Trad: Marc Rubió / Carlos Milla

Notícies relacionades

Juan y Medio inaugura avui la sisena temporada de ‘Lo de Évole’

Exuberant ball català a NY

Edicions 62 / Plaza & Janés

384 / 360 pàg. 22,90 €