'La vida' torna a Barcelona

¿Què tenen en comú La vida, enigmàtica obra cabdal del període blau de Picasso, i Terrats de Barcelona, una tela molt estimada que el va acompanyar durant tota la seva vida? ¿Què vincula els dos olis, més enllà del blau Prússia i l'haver estat pintats el 1903, quan només tenia 21 anys, al seu taller de l'avui desaparegut carrer Riera de Sant Joan de Barcelona, que havia compartit el 1900 amb el seu estimat amic Carles Casagemas, abans que aquest se suïcidés un any més tard? ¿Què les uneix, ara que, més d'un segle després, tornen a compartir escenari, a la mostra del Museu Picasso Viatge a través del blau: La vida, gràcies a la qual aquest llenç s'exposa per primera vegada a Barcelona, des d'avui fins al 19 de gener, cedit excepcionalment pel Cleveland Museum of Art? Un llaç fins ara invisible i que ha revelat una radiografia de Terrats de Barcelona.

La placa, el resultat de la qual es pot veure a l'exposició, revela que l'artista malagueny el va pintar sobre una altra obra, de format vertical, en què apareixen un home i una dona despullats, drets. «Sota la capa blava de Terrats de Barcelona s'hi amaga el procés creatiu de La vida», afirma Reyes Jiménez, comissària de la mostra amb Malén Gual, conservadores totes dues del Picasso. L'evolució d'aquesta parella, un tema recurrent en el període, es pot anar apreciant, fins a culminar en la de La vida, en diversos dibuixos diferents exposats el 1902 i el 1903, que igual que Terrats de Barcelona formen part de la col·lecció del museu del carrer Montcada. 

«La vida no és una creació espontània, fresca i aïllada», sinó que Picasso «va anar abandonant pel camí escenes que van participar en la seva gestació» i va treballar «encadenant idees» fins a desembocar-hi, conclouen les comissàries.

L'home sota Terrats de Barcelona, amb barba i braços alçats, que en dibuixos preparatoris de La vida es converteix en l'autoretrat de Picasso, canvia de postura i adopta a La vida la cara del seu amic Casagemas, el suïcidi del qual va significar l'inici del període blau, marcat per la tristesa i el dolor. La dona que l'abraça té la cara de Germaine, el desamor de la qual el va portar a treure's la vida després d'intentar assassinar-la, i que després va ser amant de Picasso. Pel camí també desapareixen els cavallets que sostenen els dos llenços del fons, col·locats un sobre l'altre, com els solia tenir l'autor al seu taller. Al superior hi apareix una altra parella despullada, asseguda; a l'inferior un home alat, un altre dels enigmes del simbòlic oli, que ha donat peu a múltiples interpretacions sobre la vida, la parella, el pas del temps, la maternitat o la desesperança.

Notícies relacionades

Les empreses que il·luminen el Nadal de BCN

Una catedral feta de cançons

Una altra tela reutilitzada

Que Picasso reutilitzés obres acabades per pintar-hi a sobre noves creacions era habitual en ell aquells anys. N'és una altra prova la radiografia, feta el 1978, a La vida, que va revelar que la va pintar sobre el quadro Últims moments, tela amb què va participar a l'Exposició Universal de París del 1900, però de la qual poca cosa més es va saber, i que mostrava un capellà jove davant una dona agonitzant sota la llum d'un quinqué. Un dibuix preparatori d'Últims moments, i la radiografia, és el que Picasso va voler que quedés d'ell.