Y viva Manolo

Adéu al tòtem de la cançó espanyola. Una icona que va saber fer del seu carro robat l'himne de l'Espanya del desenvolupament, quan la santíssima trinitat de la cançó espanyola eren ell, Lola Flores i Raphael. Manolo Escobar era el concepte popular dut a la seva millor versió (sense escàndols que enterbolissin la seva biografia). El cantant almerienc va morir ahir. Feia molt poc (dissabte  19) que havia complert 82 anys.

Va morir a casa seva, a Benidorm, el lloc que el 2000 va dir que havia triat per morir i on han instal·lat la seva capella ardent. Encara que Manolo Escobar es va criar a Barcelona i, sobretot, a Badalona ('Qué bonito es Badalona', deia el pasdoble que ell mateix va reivindicar). On estan enterrats els seus pares. I on les banderes onegen des d'ahir a mig pal.

Escobar arrossegava importants i continus problemes de salut des de feia uns quants anys: pancreatitis, ictus, dues operacions a cor obert i el maig del 2010 un càncer que no va aconseguir apartar-lo del tot dels escenaris (el seu últim recital va ser a la Corunya el 17 d'agost). Fa dues setmanes va ser ingressat a l'hospital de la localitat alacantina on rebia quimioteràpia pel càncer després que se li detectés també una insuficiència renal i d'haver patit un altre ictus, que li va impedir, el 8 d'octubre, recollir a Barcelona el seu últim premi: la Medalla al Treball President Macià.

MIG SEGLE 'POROMPOMPEREJANT' / Adéu al símbol de l'Espanya dels anys 60, que es va passar més de mig segle 'porompomperejant' sobre els escenaris 'coplas' festives, amb vocació d'animar la gent, que la vida per si sola ja és prou dura. Era «el cinquè de 10 germans d'una mare que en va parir 19», va explicar a aquest diari, i que ràpidament va haver d'emigrar. Manolo Escobar va començar a la ràdio a Barcelona, el 1955, amb els seus germans Baldomero i Salvador, tocant la guitarra i cantant. Després vindrien les bodes i comunions. Els 'tablaos' i els envelats. La televisió i el cine, amb 20 pel·lícules entre el 1963 i el 1981 (encara que ell mateix deia que «totes eren iguals» i que valien «més aviat poc»). I arribaria l'èxit espectacular, amb títols com 'Y viva España', composta per cert per flamencs de Flandes.

Escobar també va fer la seva incursió en el món del teatre, de la mà de Xavier Albertí, amb les evocadores funcions 'De Manolo a Escobar'. Un repàs musical a la seva vida, amb guió de Marc Rosich. I aquest mateix 2013 seguia representant l'obra 'Antología de la copla'. Aquest ambaixador de la música popular va estar sempre lligat a la seva eterna companya, l'alemanya Anita Marx (junts 53 anys), i a la seva filla, adoptada, Vanessa, a qui va dedicar una cançó i que el va fer avi.

COL·LECCIONISTA D'ART MODERN /Adéu a un gran amant de la pintura. Deixa una de les millors col·leccions personals d'art contemporani dels últims anys. «Em falta algun 'arroyo', un bon 'tàpies'... Amb les primeres 5.000 pessetes que vaig guanyar em vaig comprar una aquarel·la de Gimeno i després 'sorolles', 'cases'... Vaig adquirir un 'barceló' per 400.000 pessetes que avui val milions. És l'herència que deixaré als meus», va explicar l'any 2010, quan ja tenia metàstasi al pulmó i el fetge.

Adéu a un culer fins a la mèdul·la. Escobar va néixer a El Ejido, però va triar ser del Barça. Era el soci 20.164. L'1 de desembre del 2012 va rebre per segon cop la màxima distinció del club (la insígnia d'or i brillants).

Notícies relacionades

El fabulós poder de les metàfores

Bunbury torna al seu jo llatí

ROBATORI DE LA INSÍGNIA DEL BARÇA / La primera l'hi havia imposat fa anys el llavors president blaugrana Enric Llaudet i l'hi van robar del seu xalet de Benidorm. A més, va col·laborar en actes com el concert 'Més que un concert' organitzat per l'Agrupació Barça Veterans (ABV) amb motiu del seu 50 aniversari.

Aquesta tarda es farà el funeral. Les seves restes seran incinerades i es quedaran a Benidorm, tal com ell volia. Però el seu llegat musical (va gravar més de 70 discos) viurà per sempre. I fins i tot potser s'edita un àlbum pòstum, segons va informar ahir a aquest diari el seu nebot i representant, Gabriel García. De fet, havia de sortir aquest mateix Nadal. «Era una sorpresa: un popurri amb temes clàssics. Però no hem arribat a temps», es va lamentar Gabriel García