Amb l'esperit d'Astèrix

¡Per Tutatis! Tal dia com ahir, un 29 d'octubre del 1959, Astèrix i Obèlix naixien en el primer número de la revista 'Pilote' de la mà de René Goscinny (que va morir el 1977) i Albert Uderzo, de 86 anys. 54 anys i 34 àlbums després, no hi ha cap regal millor que seguir alimentant els 350 milions d'exemplars venuts a tot el món: l'aventura número 35 dels irreductibles gals, 'Astèrix i els pictes' (Salvat, en català i castellà), la primera que no porta la firma dels seus creadors i ambientada a Caledònia, l'Escòcia romana, ja lidera el 'rànquing' d'aquesta setmana després de quatre dies a les llibreries. Els seus nous artífexs, el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad, tots dos nascuts, com Astèrix, el 1959, i els seus seguidors de petits, la van presentar ahir a Barcelona.

«Hem mantingut l'esperit i els seus valors, la solidaritat, la llibertat, la resistència, però sobretot l'amistat entre pobles i l'intercanvi cultural. Astèrix i Obèlix no paren d'aprendre tradicions dels pictes, molt diferents de les seves, com els pictogrames, l'aigua de malta, el joc del llançament de troncs, els clans, la seva idea de comunitat... [...i gaites, noms que comencen per Mac, el monstre del llac Ness]», explica Ferri, a qui li agrada Obèlix «pel seu caràcter imprevisible i viu; és com un nen».

Heroïna no estereotipada

«Reflex del fet que els temps han canviat donem un paper més actiu a les dones --afegeix Conrad--. Tant al poble com a Caledònia, amb l'heroïna dels pictes, Camamilla. No són estereotips ni es basen en tòpics femenins». Conseqüent, el dibuixant elegeix, per la mateixa originalitat, la reina egípcia d''Astèrix i Cleopatra' com el seu personatge preferit.

Sí, les dones del poble gal manen més i, fascinades pel kilt del robust nàufrag picte --Mac Ollac--, vesteixen els seus homes amb l'«exòtica» faldilla escocesa. A tots menys Astèrix i Obèlix. «Seguim la tradició, ells no han portat mai les indumentàries locals dels llocs que han visitat», diu Conrad, que lamenta que en la promoció de màrqueting sí que anessin vestits així i això creés expectatives en els lectors.

Ferri i Conrad, un duo que durant l'entrevista es mostra tan còmplice com s'intueix pel resultat del repte que era prendre el relleu de Goscinny i Uderzo --«una tortura mental per la pressió que suposava fallar»--, defensen que, tot i ser un treball d'encàrrec, el senten com «d'autor, de creació pròpia». «Si no haguéssim aportat alguna cosa nova, un to diferent, no funcionaria, seria una còpia. Les històries d'Astèrix són tradicionals, quadriculades, i és en el caràcter dels personatges on pots intervenir, jugar i donar matisos nous», explica Ferri. Un exemple: la intimitat d'una escena que prima l'afectivitat en què la dona del cap Abraracúrcix, Bonamina, li recorda com la feia somiar quan era un jove guerrer pèl-roig.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però ningú hi trobarà a faltar la poció màgica, el bard insuportable, els pirates nàufrags, els menhirs, els senglars que tant agraden a Astèrix, els jocs de paraules (tot i que alguns es perdin en les traduccions) i, ¡per descomptat!, el banquet de l'última vinyeta. I, tot i que hi ha referències actuals, com la caricatura de l'actor Vincent Cassel en el personatge de Mac Abbeh –«al cine ja sol ser el dolent»–, la universalitat i intemporalitat es mantenen. «A Escòcia pensen que quan ens referim a la creació de Nova Caledònia és una al·lusió al referèndum sobre la independència. Però no ho pensem així. És un terreny sensible. Avui tot està polititzat. Però això demostra que Astèrix té diferents nivells de lectura, que pot portar a diferents interpretacions segons el prisma, l'edat, l'època, el lloc», opina Ferri. «Si es llegeix Astèrix cada 10 anys, cada lectura serà diferent», afegeix el dibuixant, a qui Uderzo va tutelar amb els seus consells. «És exigent però no maniàtic ni intrusiu. Si demana una cosa no és per capritx».

¿La pròxima aventura? «Hi haurà el gos Ideafix, el banquet final... Podria passar a Catalunya», fan broma, i avancen tan sols que transcorrerà al poble, respectant la tradicional alternança. Hi ha una història d'amor, ¿es casaran algun dia Astèrix i Obèlix? «Ui, això seria trencar la relació entre tots dos».