Més enllà de Sonic Youth

Quan la parella formada per Kim Gordon i Thurston Moore va partir peres, Sonic Youth, grup alternatiu de referència, es va desfer. El seu guitarrista Lee Ranaldo, autor d'alguns èxits de la banda com Eric's trip, no va tenir cap altre remei que reinventar-se. Avui, al cap de dos anys, Ranaldo ja ha assimilat el seu nou estatus com a líder en solitari d'una nova aventura musical. El 2012 va llançar Between the times and tides i avui aterra a Barcelona (Sala Barts, 19.30 hores) per presentar el seu últim disc, Last night on Earth, amb el seu grup The Dust. La seva actuació, emmarcada al Primavera Sound Touring Party, precedirà les de Standstill i Refree.

The Dust està integrat per Steve Shelley, exbateria de Sonic Youth, Alan Licht (guitarra) i Tim Lüntzel (baix). Amb ells va enregistrar en la seva última visita a Barcelona un acústic en un estudi de Gràcia que, produït per Refree, veurà la llum a començament del 2014 amb El Segell del Primavera, la discogràfica del festival.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Ranaldo està encantat en aquesta nova etapa de la seva vida. «M'estic divertint molt. Després de 30 anys tocant amb els mateixos músics no ha sigut fàcil acostumar-me a una altra manera de treballar, però estic vivint un període molt creatiu. Surten cançons amb facilitat», reconeix per telèfon des de Metz (França), on va actuar ahir. Last night on Earth va sortir d'una premissa molt diferent de Between the times and the tides. «Aquest és realment un disc de banda. Abans de gravar-lo vam estar tocant un any», assenyala el músic, cantant i autor de les lletres. Amant de la poesia i de l'art visual, Ranaldo es va inspirar en l'impacte produït per l'huracà Sandy, que va assolar Nova York l'any passat, per crear algunes peces, com la que dóna títol al disc. «Però no és un disc apocalíptic o depressiu. No és un àlbum de concepte», destaca. El seu objectiu, diu, és el mateix de sempre: fer bones cançons. «Sonic Youth mai va perseguir fer el so més rar o experimental, com molts creien. Només volíem fer coses que ens agradessin i en això no he canviat, segueixo igual».

No li importa gens que alguns crítics li retreguin la seva falta de risc com a explorador de noves sonoritats. Encara que ja ha tocat amb Thurston Moore a Mèxic i la setmana que ve coincidirà amb ell a Londres, cadascú amb el seu propi projecte, no creu possible que Sonic Youth es torni a reunir. «Em parlo amb tots però han de passar uns anys abans de pensar-hi. Cadascú va al seu rotllo i és feliç així. Tots tenim ganes de fer altres coses».