Fantàstica catedral

Amb més de 100 imatges, en un treball en què va invertir tres anys, Benjamin Lacombe (París, 1982), basant-se en la tràgica i tendra història del geperut i borni Quasimodo i la bella gitana Esmeralda, creada per Victor Hugo, va assumir el repte de construir la seva particular, i espectacular, catedral il·lustrada. El resultat va ser la seva adaptació de Nostra senyra de París, en dos acurats volums (a Edelvives), a la qual l'artista francès ha sumat aquestes festes Swinging Christmas (Baula / Edelvives), un delicat conte amb música de jazz, pensat per a nens però en què no falta una història d'amor adulta.

Lacombe, que a Contes macabres ja va adaptar els relats de Poe, ha escollit aquesta vegada un emblema del romanticisme. La novel·la de Victor Hugo, del 1831, li permetia «reflexionar sobre la seva enorme dimensió com a icona de la cultura popular i clàssic de la literatura», explica. «És una obra immensa però a la vegada és una gran desconeguda. En realitat molta gent no l'ha llegit i vaig voler acostar-la al lector». «Els seus personatges són fascinants, increïbles, ambivalents i complexos -opina-. En la literatura clàssica el lleig era el dolent i la dona bella era pura i bona. Aquí no, tenen molts matisos. La deformitat de Quasimodo remet a la maldat i en canvi és sensible, trist i melancòlic. Esmeralda sembla una dona fatal però no és cruel, com proposa l'arquetip. Això demostra la modernitat de l'obra».

L'il·lustrador, les obres del qual -Els amants papallona, Genealogía de una bruja, L'herbari de les fades...- han venut, només a Espanya, més de 100.000 exemplars i sobre el qual el museu Abc de Madrid acull una exposició fins al dia 26, ha captat la fosca atmosfera del París del segle XV, on la catedral és un personatge més. «Victor Hugo descriu la ciutat amb tot detall, com si la sobrevolés a vista d'ocell. Al voltant de la catedral hi havia poquíssimes i petitíssimes cases que avui ja no existeixen i que la feien més imponent del que sembla avui».

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

A Swinging Christmas, en canvi, Lacombe proposa un conte «sense elements religiosos ni els tòpics del Nadal, però on sí que hi ha molta neu». L'àlbum inclou, com una banda sonora, un CD amb cançons de jazz interpretades per Olivia Ruiz i la big band The Red Star Orchestra. «Narra la història d'un vell que va viure un amor apassionat i que ajuda un nen amb dislèxia, a qui li costa llegir, a estimar els llibres a través de la música. Se suposa que el jazz és per a adults i per això el nen s'hi sent atret i venç la seva por. Transmetre la cultura és un regal molt especial».

Lacombe s'entusiasma al parlar del seu últim projecte, que publicarà Edelvives aquest 2014, una també espectacular versió de Madame Butterfly, l'òpera de Puccini, que treu de la seva bossa com si fos un barret de copa. Desfà les cintes que tanquen l'àlbum i obre un desplegable de 10 metres «que funciona com una metàfora de les ales de papallona i de l'amor que neix». «És un llibre objecte, volia que provoqués les emocions que em va causar a mi quan era petit i la vaig veure amb la mare, que em portava amb ella perquè al pare l'avorria l'òpera. A mi també, fins que vaig veure Madame Butterfly i vaig plorar de l'emoció que vaig sentir».