Joies il·lustrades

L'amor fidel de l'home que no falta a l'actuació de la seva stripper preferida, l'amor setmanal dels adúlters, l'amor final d'una parella anciana, l'amor llunyà -quan l'absència fa mal-, l'amor efímer i impossible, l'amor de la primera vegada... Fins a 11 històries d'amor explicades cada una amb només vuit imatges, belles i suggerents. «Va ser tot un repte, un exercici de síntesi. Narrar una història que pot durar dos minuts o 100 anys... Ningú té la clau per saber quant durarà l'amor. El que importa és com es viu cada història, la seva intensitat, i el record que ens deixa. Les que jo vaig explicar són arquetípiques però se n'hi podrien afegir de noves fins a l'infinit perquè cada una és única i diferent de les altres».     Ana Juan (València, 1961), Premio Nacional de Ilustración 2010, reflexiona així sobre Amantes, un llibre que va veure la llum el 2001, en el qual havia estat treballant des del 1993, quan l'hi va proposar una editorial japonesa que al final no el va publicar, i que ara reneix en una més que cuidada edició -amb nou format i disseny, tapa dura, cinta marcadora, paper d'alta qualitat...- de la mà del nou segell Contempla Edelvives, que proposa una exclusiva col·lecció de títols il·lustrats per a adults, una tendència que ja està més que consolidada dins del llibre objecte, obres que van més enllà del text escrit.

«No tinc res contra el llibre digital però aquest tipus de llibre il·lustrat implica una altra forma d'acostament a la lectura. És un plaer per als sentits, són experiències sensorials, veure'l, olorar-lo, tocar-lo, notar el seu pes, tot influeix perquè es converteixin en objectes que formen part de la teva vida, que ve de gust regalar, conservar o heretar», opina la il·lustradora. Amb 30 anys de carrera, acaba d'il·lustrar també l'adaptació d'Otra vuelta de tuerca, el relat gòtic de fantasmes de Henry James, a Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, que fa anys que publica també riques edicions de clàssics il·lustrats, igual que editorials com Libros del Zorro Rojo i Sexto Piso, que acaba de llançar Memorias del subsuelo, de Dostoievski, il·lustrat per l'argentí Jorge González.

Però si hi ha una editorial que ja des dels seus inicis, el 2006, ha vist clara l'aposta per aquest tipus de llibre i l'ha convertit en un dels seus estendards, és Nórdica, que té en la seva nòmina d'artistes espanyols, a més d'Ana Juan, entre d'altres, Iban Barrenetxea, Javier Zabala, Noemí Villamuza, Pep Montserrat, Max i, amb novetat recent, Fernando Vicente (il·lustrant Estudio en escarlata, de Conan Doyle), Ignasi Blanch (amb El gran Gatsby, de F. Scott Fitzgerald) i Elena Odriozola amb la seva particular interpretació del Frankenstein de Mary Shelley.

Ana Juan, d'entre les seves obres, recorda amb un orgull especial el seu primer títol totalment seu, que, afirma, li va donar les claus per seguir en la seva professió: Snowhite, una versió adulta de Blancaneu, que la primavera que ve també llançarà Contempla, que en el seu catàleg ja inclou Seda, la melancòlica i trista novel·la d'Alessandro Baricco, magníficament recreada per Rébecca Dautremer en un desplegament d'estils artístics.

Amantes, on la il·lustradora valenciana transmet un ventall de sentiments que van de la tristesa a la gelosia, la nostàlgia, el desig o el menyspreu -«perquè en l'amor es pateix, t'hi llances sense xarxa i per bé o per mal mai se'n surt indemne»-,

va ser concebut primer només amb imatges, que expliquen la història per si mateixes. Però després hi va afegir breus textos poètics, delicats i suggerents, que les complementen i dialoguen amb elles i que en aquesta edició apareixen com si fossin versos.

INQUIETUD I ANGOIXA / Al ser una adaptació, Otra vuelta de tuerca ha requerit un acostament diferent. «Hi ha maneres molt diferents d'enfrontar-se a la il·lustració. Hi ha qui il·lustra només un passatge. Jo prefereixo donar-hi la volta i mostrar allò que no es veu però sense treure sentit al text. I que es complementi amb el text, que suggereixi coses que en el text no hi surten. Això et permet intuir i crear emocions afegides. Davant de l'obra de Henry James, al principi vaig pensar, ¡com puc gosar anar més enllà dels seus textos! Però després vaig veure que podia suggerir i crear ambients i emocions com la inquietud i l'angoixa sense explicar res que no estigui literalment en la novel·la».

Notícies relacionades

Les empreses que il·luminen el Nadal de BCN

Una catedral feta de cançons

Ana Juan, que després d'estudiar Belles Arts va començar a col·laborar en revistes com El Víbora, La Luna o Madriz i des del 1995 ve fent portades per al prestigiós The New Yorker, ha dirigit gairebé sempre els seus treballs al públic adult, però no evita opinar sobre la il·lustració infantil. «Hi ha molts prejudicis. Els nens no són tontos i necessiten molts més estímuls dels que a vegades se'ls donen amb coses òbvies i oblidables».

AVENTURES PRÒPIES / El Nacional de Ilustración, que va rebre el 2010, el va assumir com un reconeixement al seu treball. «El millor premi és seguir treballant en el que t'agrada. Personalment no he notat gaire la crisi pel que fa a volum de feina, però sí que notes que l'ambient és més trist i hi ha una certa por a emprendre coses. Jo sempre intento seguir el meu propi camí al marge dels encàrrecs editorials o les feines per a revistes. Tinc les meves pròpies aventures, m'agrada treballar l'escultura o fer joies, per exemple. I ja estic pensant en un nou projecte més personal, més d'autor».