Regal de boda

El tancament del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per celebrar el casament d'una neboda del magnat indi de l'acer Lakshmi Mittal i la seva conseqüent aportació econòmica per a l'entitat -205.504 euros descomptades les despeses- ja ha donat el seu primer rèdit: la compra, a un col·leccionista de Barcelona per 90.000 euros, d'El santó Darcagüey, una preciosista aquarel·la sobre paper executada pel pintor orientalista Josep Tapiró (Reus, 1836 - Tànger, 1913) que va arribar al Palau Nacional per Nadal i que dijous va entrar al taller de restauració per fer-ne un estudi i una avaluació, pas previ a la seva exposició.

Es tracta d'un dels retrats etnogràfics que l'artista català va realitzar durant el seu període de Tànger, visions de personatges marroquins molt més veraços que les ofertes pels seus contemporanis -més estereotipades i quimèriques. I també es tracta de la primera peça adquirida pel museu -La pregària de Fortuny, aconseguida per micromecenatge, al marge- després de la compra, el 2012, del dibuix preparatori de La catedral dels pobres, de Joaquim Mir, per 40.000 euros.

L'aquarel·la serà presentada d'aquí pocs dies per després debutar com a obra pròpia, a l'abril, en la mostra que el MNAC dedicarà al pintor reusenc. Després de l'exposició passarà a la col·lecció permanent d'art modern la nova presentació de la qual s'estrenarà a l'estiu. Encara que la seva presència en sales serà intermitent per poder-la preservar de la llum, el gran enemic de les obres sobre paper. I precisament aquí, en l'alteració del paper, és on el departament de restauració ha trobat el problema més greu de l'obra.

BANY DE VAPOR / «S'aprecien nombroses taques fosques en el fons de la composició. Les primeres proves han constatat que el paper està àcid i que l'obra necessita un tractament per parar o neutralitzar aquesta acidesa», explica Carme Ramells, restauradora del centre. Una cosa molt habitual en un material tan sensible. «Un paper de més de 100 anys sempre té problemes, ja sigui a causa d'unes condicions de conservació no idònies o a la seva pròpia composició. Tot i que també hi havia aquarel·listes en aquella època -continua Ramells- que impregnaven el paper amb una substància que fixava el pigment però que amb els anys contribueix a la formació de taques».

Arreglar l'envelliment i el deteriorament implica rentar-ho amb vapor d'aigua però primer s'ha de comprovar que la peça està en condicions de patir el procés. Per a això s'imposa una anàlisi química. «És com un malalt. Un cirurgià no hi intervé si no té garantia que totes les anàlisis estan en condicions i que resistirà l'operació», apunta la restauradora. Si l'anàlisi indica que no és possible seguir endavant, serà necessari acceptar les taques i procurar que no vagin a més. «No farem allò que l'obra no permeti», sentencia Ramells.

Abans de prendre la decisió hi ha més vies d'estudi, com la refractografia d'infrarojos que ajuda a veure el dibuix subjacent. En aquest cas s'aprecien perfectament les línies tirades amb regle, o la llum ultraviolada que permet veure si hi ha retocs o intervencions posteriors, aquí encara per comprovar. La textura, la trama i les deformacions del paper es veuen a través de la llum rasant i amb la transil·luminació s'aprecia la filigrana, les taques ocultes i, a El santó Darcagüey, una cinta adhesiva que recorre el perímetre de la peça per darrere i que haurà de ser retirada.

Notícies relacionades

Lluís Llach: "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona"

El restaurant preferit de Lamine Yamal

PEÇA DESITJADA / Trobar la filigrana és important perquè indica el fabricant del paper i pot ajudar a datar la peça en una època o zona determinades i relacionar-la amb altres obres de l'artista. En aquest cas amb la Núvia berber, l'altra aquarel·la de Tapiró que té el MNAC. Aparentment el paper de les dues peces no és el mateix, com tampoc no ho és la forma i la situació de la firma de Tapiró. Això pot ser significatiu que les peces pertanyen a diferents èpoques o maneres de treballar.

Encara que totes dues són aquarel·les fetes a Tànger durant el seu període orientalista, el més preat de la trajectòria del pintor. Tant, que el MNAC ja fa anys que desitjava incorporar El santó Darcagüey a la seva col·lecció, cosa impossible per la falta de recursos i l'alta valoració de l'artista en les licitacions. Fins que va arribar la boda índia.