Una bona notícia

Observin amb atenció aquesta preciosa aquarel·la. Respirin fondo, dediquin uns minuts a reflexionar què explica el retratat. Aviat podran admirar-lo en una de les sales del MNAC. El santó de Darcagüey  és, en la distància de més d'un segle, l'equivalent als homes i dones de Mali capturats per les urpes pinzell de Miquel Barceló. Venim d'Àfrica, vivim a Europa amb la mirada posada en Orient.

Els viatges de Tapiró i Barceló al continent són un retorn a les arrels, a la infància, el testimoni de dos temps diferents en un espai únic, irrepetible. Mentre el pintor de Felanitx es va aventurar en tapanaps per terres subsaharianes, Tapiró acompanyava aquells primers catalans que van fer negocis en les colònies del Marroc. Podem imaginar el pintor de Reus submergit en un quadro de Fortuny o entre els secundaris d'una pel·lícula mai rodada per Bernardo Bertollucci. El bullici d'un basar de Tànger abans de Paul Bowles. Pipes d'aigua, vels, gel·labes, camells, gossos que borden, nens que corren mentre el viatjant Rovira transporta teles per uniformar la carn de canó que està per desembarcar. En un escenari com aquest va brotar la millor collita de  Tapiró, la que anomenen obra orientalista.

Mirin un altre cop El santó Darcagüey: Àfrica a Barcelona, Europa.

Notícies relacionades

Lluís Llach: "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona"

El restaurant preferit de Lamine Yamal

S'ha de celebrar que el MNAC hagi adquirit la peça en un mercat de l'art dominat, en aquests anys de crisi, pels multimilionaris de la Xina, Índia i emirats àrabs. L'Orient, al segle XXI, és qatarià. Qatar a Barcelona, no només a les grades del Camp Nou o en la samarreta que va baixar a l'esquena el logo de la Unicef. Cal esbrinar si va sobrar alguna de les moltíssimes ampolles de xampany destapades al banquet del fastuós casament indi del 5 de desembre passat. El lloguer de la sala oval ha permès la conquista del quadret. El brindis s'ha de dirigir a Pepe Serra, director del museu, per lluitar per l'obra de Tapiró, tan desconegut pel gran públic com cotitzat en les cases de subhastes on els xeics àrabs es desafien en allò de qui en dóna més. Per les obres de Tapiró també sospira Sheikha Al Mayassa, la filla de l'emir de Qatar que construeix el somni de convertir Doha en la capital mundial de l'art. Els jugadors de cartes, de Cézanne, i el tríptic de Bacon, ja en el seu poder, mostren per on disparen els qatarians. I potser el el mes d'abril que ve prestaran tres aquarel·les que completaran l'expo dedicada a aquest contemporani de Fortuny.

Aires de subhasta. A la una, a les dues, a les tres, ¡adjudicat! El santó Darcagüey és del MNAC. Contemplin-lo. No s'ho perdin. Gràcies.