«Estimat oncle Juan»

La mort el va acompanyar des de la seva joventut. La va patir, la va interioritzar, la va combatre. Aquestes últimes setmanes hi va anar parlant, acomodant el seu propi trànsit, conscient del seu pròxim sospir final. També en aquest últim instant va tenir la increïble lucidesa d'afrontar la mort de cara, mai com una derrota; amb una sorprenent serenitat d'esperit de qui té la capacitat vital d'assumir l'arribada a un destí ineludible. La tristesa dels que vam tenir el privilegi de compartir-hi intimitats és infinita davant l'absència de l'amic estimat. Juan Gelman ha estat el poeta més gran entre els grans que ha donat l'Argentina. L'idioma de Cervantes està de dol davant la partida del mestre.

Se n'ha anat també un ésser humà militant de les causes justes, mordaç, genial, combatiu i molt complex; refugiat en la ironia per protegir-se de la mediocritat. La vida li va anar deixant ferides que només la seva intel·ligència va saber convertir en poemes extraordinaris. Els poemes en prosa inclosos a la seva última obra, Hoy -pendent d'edició a Espanya-, són la síntesi de les severes inquietuds que va incorporar com a assignatures en la seva duríssima singladura per la vida. El diàleg permanent amb el seu fill Marcelo Ariel absent desaparegut, les angoixes, la seva esforçada lluita per la recerca d'una justícia que pogués establir jurisprudència en altres milers de casos com el seu, van servir de justificació per arribar fins aquí.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La seva perseverança en la denúncia, en contra fins i tot de l'escepticisme de les persones més pròximes, el va conduir a aconseguir contra pronòstic una sentència exemplar de la Cort Interamericana de Drets Humans contra l'Estat de l'Uruguai, pel segrest i la complicitat en la desaparició de la seva nora i el segrest de la seva néta Macarena. Per tancar la seva croada, només li va quedar pendent trobar les restes de la seva nora en algun lloc de Montevideo. Persistent, Juan Gelman va trobar en la poesia la forma de resistir i combatre tanta maldat.

EVOCACIÓ / En moments com aquest no es poden evitar els records, els passatges de vida compartits amb un ésser estimat. Permetin, doncs, l'atreviment. Un matí, al despertar, vaig recordar el contingut del somni que havia tingut aquella mateixa nit. Encara que no podia saber de qui es tractava, havia somiat que tenia un oncle a Amèrica. En un llarg sopar amb Juan a Frankfurt -l'Argentina era el país convidat en la 60 Fira del Llibre de 2010- li vaig explicar el somni. Va utilitzar la ironia, en aquest cas elegant, i va somriure. Els dies següents no va deixar de fer broma amb el meu somni. Temps després, en un altre llarg sopar a casa, va conèixer la nostra filla. Des d'aleshores, Amanda i Juan s'han anat escrivint correus electrònics. En el primer, el poeta va acabar el seu enginyós escrit amb un «el teu oncle Juan». En la resposta, Amanda va encapçalar el seu correu amb un «Estimat oncle Juan». Ella sí que ha tingut un oncle a Amèrica.