Cada any, 90 milions

Amb una facturació de 15,1 milions d'euros i un excedent de 4,88, la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres gaudeix d'una salut econòmica que és l'enveja dels centres culturals del país. «Hem passat la crisi creixent i guanyant diners», afirma el seu gerent, Joan Manuel Sevillano. Tot això sense un euro de subvenció pública, cosa  inaudita aquí. Tampoc depèn del patrocini privat sinó que s'autofinança. I no només això sinó que a més és capaç de generar un impacte econòmic al territori de 181 milions d'euros, 90 dels quals són beneficis (una quantitat similar al 2,5% del PIB de l'Alt Empordà) i 1.850 llocs de treball. Dades que porten Sevillano a afirmar que «l'efecte multiplicador de la cultura és real i tangible». Els números de la fundació privada són relatius al 2012, els del 2013, que prometen ser similars, encara no s'han tancat. I les xifres sobre l'impacte econòmic surten d'un estudi elaborat, també el 2012, per la Universitat de Girona.

L'èxit no és casual sinó «conseqüència de les decisions preses fa anys per evitar que quan hi hagués una caiguda del negoci local ens trobéssim en precari», explica Sevillano. I això va suposar crear una estratègia per atraure el màxim flux de visitants i passar dels 400.000 de fa 16 anys al milió i mig del 2013. La idea passava per «deixar de ser una ciutat petita [Figueres] enmig d'enlloc per convertir-nos en una ciutat d'entrada de la península Ibèrica que aprofita el flux de turistes que passen per davant». I ho van aconseguir, ja que el 79% del públic és forà. Per fer-ho possible la fundació es va implicar en l'activitat turística de l'entorn i la iniciativa va tenir èxit: els ingressos per venda d'entrades, 9,8 milions, són el 60% dels 15,1 milions de pressupost. La resta surt del que es recapta a les botigues, les exposicions i la gestió dels drets.

Notícies relacionades

Dalí està més viu que mai

Barcelona, capital de la innovació social

Aquest últim apartat, el de la gestió dels drets de propietat intel·lectual, industrial i de marca, suposa un 10% del que entra a la caixa, encara que no sempre ha estat així: «Durant anys va ser una àrea deficitària pels costos en temes jurídics». Sevillano es refereix als anys de lluita per posar en ordre tot el llegat de Dalí. Temes ja oblidats: «L'herència daliniana ha entrat en una dinàmica de normalitat en tots els aspectes», assegura el gerent.

LA INVERSIÓ MÉS RENDIBLE  / Però, encara que la fundació ja acumula anys d'èxit, les coses no sempre han estat fàcils. Després de la mort de Dalí -la institució la va crear el mateix artista el 1983 per preservar i divulgar la seva obra- va passar per moments delicats. El personatge clau per redreçar el rumb de la institució va ser Ramon Boixadós, que, com a president de la fundació, va començar a posar en pràctica la seva capacitat de gestió el 1991. Ell encara segueix al capdavant i la fundació pot presumir de gestionar una herència que és de tots els ciutadans sense que li costi un euro a l'Estat. És la no inversió més rendible que ha fet l'Estat en cultura durant anys.