De Montserrat a Aosta

Caravaggio va pintar diverses vegades la figura de sant Jeroni, encara que només es conserven tres olis sortits del pinzell de l'italià sobre el sant que va abandonar la condició de cardenal per convertir-se en ermità. Un d'ells, Sant Jeroni penitent, probablement el millor del trio, és una de les joies, sinó la joia, de la col·lecció del Museu de Montserrat. El quadro, que mostra un sant envellit i cansat de cara absorta, s'ha convertit també en el gran ambaixador dels fons  del monestir benedictí a la Vall d'Aosta (Itàlia). No en va, és el cap de cartell d'Opere maggiori del Museo di Montserrat, la primera exposició que l'abadia celebra a l'estranger i que estarà en el complex cultural Forte di Bard (al municipi de Bard) fins al 2 de juny.

Per a l'ocasió, el pare Laplana, director del museu, ha escollit cent de les millors peces que alberga el centre benedictí. Encara que, ahir, mentre passejava per la mostra, admetia que no li agrada gaire desprendre's dels seus tresors: «És com treure-li les entranyes al museu. Un museu ha de tenir la seva pròpia fesomia i aquesta l'hi donen els quadros que vertebren el discurs». Treballs com el ja esmentat Caravaggio i l'icònic Venedor de tapissos, de Marià Fortuny; sense oblidar peces com Madeleine, de Ramon Casas, i Acadèmia neocubista, de Salvador Dalí. Peces que s'exhibeixen, ara, a les parets del que al seu dia va ser un castell medieval i que avui és un centre cultural pel qual desfilen 200.000 visitants a l'any.

Malgrat les reticències de Laplana, l'ocasió valia a pena. Per una banda, l'impulsor de la mostra és Enzo Bianchi, prior de Bose i amic de l'abat de Montserrat. De l'altra, hi havia les contrapartides econòmiques: «Contrapartides que no tenim de les administracions, ni de Madrid ni de la Generalitat, l'una perquè no vol i l'altra perquè no pot», es lamentava Laplana. I pesava també la promoció: «Ens interessa que ens coneguin, ens estimin i ens ajudin», proclamava Laplana, per qui la selecció de pintura catalana que s'exposa a Bard demostra que Catalunya no és «un racó insignificant, sinó que té un paper de primer ordre en la història de la cultura europea».

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

L'exposició comprèn un ampli marc temporal, des del gòtic fins a l'actualitat, i reuneix noms tan reconeguts com Marco Pino, Tiepolo, Sisley, Monet, Degas, Rusiñol, Mir, Nonell, Picasso, Miró i Tàpies. Totes elles peces amb una història al darrere que Laplana explica amb la passió de qui s'ha passat 35 anys cuidant-les. Així, és possible saber que Naixement de la Verge, de Berruguete, el va comprar l'abat Escarré després de convèncer diversos prohoms del país perquè el financessin o bé que la pintura italiana va arribar a l'abadia, en època de l'abat Marcet, «per substituir els fulls de calendari» que en aquella època decoraven les parets.

REDESCOBRIR LA PINACOTECA / Però l'èxode de peces no deixa el museu del monestir orfe d'atractius. La seva col·lecció és una de les millors i els seus fons, unes 3.000 obres, prou grans  per treure meravelles de les reserves. Així, mentre duri el préstec, Claustre de Tarragona, de Rusiñol, i Gitana amb mantell vermell, de Casas, així com un conjunt de peces de Subirachs seran tres bones raons per descobrir o redescobrir les joies del Museu de Montserrat.