Georges Simenon, l'«escriptor instintiu», a la Jaume Fuster

BCNegra incorpora cada any en el seu programa una exposició de butxaca a la biblioteca Jaume Fuster. En aquesta edició, dedicada al novel·lista belga Georges Simenon, el pare de Maigret, amb una introducció al personatge i l'obra, nombrosos exemplars de les múltiples edicions de la seva torrencial obra a Espanya (només els Maigret sumen 75 novel·les i 28 relats llargs) i un record al seu traductor i editor a Espanya, Ferran Canyameres (amb diverses cartes inèdites) i a l'il·lustrador de les portades de les primeres edicions a Aymà, el mestre del disseny gràfic Ricard Giralt-Miracle.

Notícies relacionades

Les dues vies del cine català

L’estrella country Underwood canta en la investidura de Trump

L'escriptor, en l'entrevista amb Bernard Pivot que s'emet en una pantalla de la sala i que és de visió obligada, es defineix així: «Sóc un instintiu, no un intel·lectual». Un escriptor que, per poder escriure, ho va voler «conèixer tot»: dones, esports, viatges, bars... I planteja la seva teòrica del gènere negre. La novel·la policíaca, explica, «té unes regles, és com una escala amb passamà. Hi ha un mort, un assassí i, per tant, un enigma. I el lector voldrà arribar al final de la història per conèixer la solució». Simenon es defineix com un artesà, que podia escriure les novel·les de Maigret «xiulant» i al final només s'hi posava «quan estava cansat» de les seves obres més ambicioses. «Jo d'això en dic una fabricació, per tant una semiliteratura. Que pot ser de luxe, de primera classe o de tercera, de la mateixa manera que un ebenista pot fer mobles bastos o de luxe», afegeix. Davant aquesta «semiliteratura», Simenon oposa les seves «novel·les-novel·les», en què intentava «escriure sense passamà».

Unes opinions radicals que el comissari de l'exposició, Joaquim Noguero, matisa en els seus textos. Segons el seu parer, de la mateixa manera que Simenon va ser mirat com «un sospitós per la literatura culta, per la rapidesa i popularitat», també es distingeix clarament de la literatura de quiosc «per la seva ambició, riquesa de plantejaments i profunditat de caràcters, insultant de tan fàcil i inequívocament de qualitat en la quantitat».