Dolores Redondo: «¿Bruixes? Algú hi va creure i les van cremar»

Un any després d'El guardià invisible i passats dos mesos d'El llegat dels ossos (Columna / Destino) Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969) segueix creient en la «màgia», i en la «màgia de la literatura». ¿A qui li estranya? Amb els dos primers títols de la trilogia de Baztán, potent i hàbil barreja de novel·la negra i mitologia basconavarresa, protagonitzada per la inspectora foral Amaia Salazar, una dona forta, amb un trauma infantil que marca la sèrie, s'ha guanyat crítica i lectors: 130.000 exemplars venuts (els dos títols entre els 10 primers del rànquing), comprada a 20 països, un còmic per a finals d'any i projecte de cine del productor que va adaptar Millennium, Peter Naderman. Després de la trilogia, i tot i no descartar rescatar Amaia, planeja una altra novel·la negra, però «diferent».

 

-Elizondo, la vall navarresa de Baztán i els mites sorgits del poder de la naturalesa pirinenca. El Basajaun aquell ieti protector, la deessa Mari, i el Tarttalo, un ciclop caníbal.

-Es repeteix en tota la mitologia grecoromana. És un ésser bestial, pura força bruta, que marca el lloc on viu amb els ossos de les seves víctimes. En la tercera entrega [Ofrena de la tempesta] hi haurà una criatura maligna de la nit, i parlarà més de la Inquisició, que va jutjar tantes bruixes. Sembla màgia, però la mitologia allà es viu com una religió. És lògic que la gent fa 200 anys invoqués una deessa protectora del cel, del tro i la tempesta, que podia fer desbordar el riu, i no el Crist crucificat de l'Església.

-Descobreix els mairu-beso, nadons morts sense batejar enterrats a  ixusurias, a tocar de les cases, perquè al cementiri estava prohibit. 

-Són ritus dolorosos i íntims i, tot i ser tràgics, són bonics. Tenir els nens estirats a la terra al costat de casa... Com que el nadó no pot anar ni al cel ni a l'infern, perquè no és un pecador però no està batejat, està en trànsit i es queda amb la família. Protegia els germans. Era com prolongar la seva vida, no es posava el seu nom a un altre fill ni s'usava el seu bressol ni la seva roba, tenia un lloc a taula. En la cultura japonesa en diuen l'esperit del saló, creuen que els menors de dos anys el poden veure i això explica els amics invisibles o els nens que riuen sols. Omplen d'alegria la casa.

-Una mare que li diu a la seva filla: «Duerme, pequeña zorra, la ama no te comerá esta noche», ¿està boja o és simplement malvada?

-Hi ha qui comet un acte horrible perquè ha perdut les seves facultats mentals i hi ha qui perd la raó al fer-ho. El maltractament infantil és inconcebible però qui el fa no està boig, és maldat. Em preocupa més el procés viscut per aquell nen. Els que sobreviuen al maltractament queden afectats de per vida, és impossible acceptar que qui t'ha de protegir sigui qui et maltracta. S'ha de ser molt fort per superar-ho.

-Amaia té por de no ser bona mare. ¿Trenca mites sobre maternitat?

-És una sèrie sobre el matriarcat i la maternitat n'és el tema central, però també parlo de conciliació de la vida laboral i familiar. La maternitat pot ser meravellosa però té moments d'autèntica misèria i ansietat perquè per tot el que t'han inculcat penses que no ho fas bé. Has de seguir el teu instint. Durant anys els que ens deien com era ser mares eren homes, i ara segueixen fent-ho. Pretenen dir-nos quan, com, on, per què i de quina manera ser mares. Maternitat és triar tenir fills, triar no tenir-los, voler i no poder tenir-ne, adoptar-ne... són llibertats. I no fa falta dir noms.

-La por visceral d'Amaia neix en la seva infància. ¿Com va ser la seva? 

-L'arrel de la por. Vaig ser una nena molt estimada, però la meva infantesa va estar marcada pel dol, una germana meva va morir de leucèmia. Va ser devastador. Ens va deixar desolats, a tots i durant molts anys. Encara em dol parlar-ne. El dolor aïlla. Recordo la mare plorant a la sala, el pare plorant a l'habitació, i jo amb el meu germà petit. La mort dels avis està dins de la llei natural, la d'un nen és incomprensible. A mi em va canviar la visió del món. Amb 4 anys vaig prendre consciència que tothom podia morir, jo i tota la meva família. Estava aterrida.

-¿Va superar aquest trauma?

-Als 4 anys vaig deixar de jugar. ¿Per què jugar si ja saps com s'acaba tot, si després et mors? I no jugava. Vaig créixer i llegia. Llegir ha sigut el meu refugi, la manera de veure món i escapar de la meva realitat. Diuen que llegir t'obre el món però a vegades també el fa més petit i això és el que em va passar a mi. Vivia a la zona portuària de Pasajes, amb molt de moviment de grues, immigrants, mariners. Llegir va convertir el meu món en mediocre, detestable, volia viure en qualsevol lloc menys allà. Amb els anys i la perspectiva vaig tornar als meus orígens i li vaig dedicar la meva primera novel·la.

-¿I la seva pitjor por, la que tem que torni? 

-Perdre tots els que estimo. Tothom té les seves pròpies pors.

-Denuncia la violència masclista.

-Sí. Veus dones amagades, destruïdes i m'agradaria reconstruir-les. Em vaig basar en el cas d'una dona encadenada dos anys als peus del llit del marit. La van rescatar desnodrida, destrossada psicològicament. Jo plantejo que deixa de comportar-se com una víctima a l'espera del sacrifici, s'enfronta al seu terror i és valenta i forta i li planta cara. Aquests tipus fastigosos, que es nodreixen de la seva por, llavors es caguen.

-Una vident li va tirar les cartes fa anys, ¿ho repetiria? 

-Maritxu Guller, sí. No, em quedo amb la seva lectura. Va encertar el passat, el present i el futur, tot i que aquest era tan increïble que no la vaig creure. I encara falten coses perquè es compleixin...

Notícies relacionades

Una bruixa s'infiltra en la novel·la negra

El final del cercle màgic

-Per no creure en la màgia...   

-La fe és com el microones. No sé com funciona, només sé que si hi poso cafè me l'escalfa. A Baztán diuen que tot el que té nom existeix. No importa si creus en una cosa o no. No crec en el vodú però centenars de nigerianes són sotmeses amb ell per exercir la prostitució. Elles sí que hi creuen i per tant és poderós i existeix. ¿És poderosa la fe? Poderosíssima. ¿Crec en les bruixes? Algú hi va creure i les van cremar a la foguera. Si té nom existeix, i si es pot matar en nom seu, doncs...