Una màquina country-punk

Slim Cessna's Auto Club és un d'aquells grups que, per entendre'l de veritat, fa falta veure en directe. Tenen grans discos -sobretot Blovdy tenant trvth peace (2004) i Cipher (2008), en què es van concentrar dimarts passat a la nit a Sidecar-, però no hi ha res comparat en com el grup desenvolupa, fa esclatar, les seves cançons a sobre d'un escenari.

L'escenari de Sidecar tampoc dóna gaires possibilitats per al moviment, però Slim Cessna, el seu inseparable Munly Munly i la resta de la seva tropa country-punk es van defensar malgrat les estretors. I gràcies a elles, els ocasionals senyals de pogo a la sala van semblar encara més punk.

TEATRALS I CARISMÀTICS /Van arrencar amb Americadio, de Cipher, amb el guitarrista Lord Dwight Pentacost sumant la seva veu a la de Cessna i Munly, aquests dos incapaços de quedar-se quiets en tot el concert, expressius, teatrals, carismàtics i amb ganes d'interactuar. Ja tan sols en la segona cançó, 32 mouths gone dry, Munly es feia amb els espectadors.

Notícies relacionades

Grans artistes en ‘petit comitè’: El festival més íntim de Barcelona arrenca el 22 de març

Els Pets i "l’espectacle de la gent" arrasen a La Paloma

Després van caure Cranston (sobre la ciutat de Rhode Island on Slim es va mudar des de Denver el 2000), l'apocalíptica Jesus is in my body -My body has let me down i, per descomptat, tots els seus millors encerts: This is how we do things in the country, la góspel Children of the Lord i aquella irresistible That fierce cow is common sense in a country dress, la seva millor tornada es miri com es miri. Amb He, Roger Williams, finalment, l'amenaça de pogo es va fer una suada realitat. Por i alegria a l'uníson. Cops feliços.

Amb prou feines van abaixar el ritme ni el soroll en el transcurs de tot el xou, tampoc en el bis amb Hold my head. I encara bo: durant algun instant (estrany) de calma, era fàcil, massa fàcil, sentir bona part de la sala conversant sobre qualsevol cosa. Soroll als concerts: la lluita continua.