El gest català de Philip Kerr

Un problema familiar ha deixat BCNegra sense un dels seus convidats, un escriptor amb un bon nombre de seguidors però que, a diferència de Camilleri, ha visitat més d'una vegada Barcelona, on hi ha la seu de l'editorial que el publica en castellà i on va rebre fa quatre anys el premi internacional de novel·la negra d'aquest mateix segell, RBA. Es tracta de Philip Kerr, un referent a l'hora d'abordar l'època de sorgiment del nazisme i la segona guerra mundial des de la novel·la negra (i, en el seu cas, des del sarcasme i l'humor negre, un exercici potencialment explosiu però que supera amb resultats entre airosos i espectaculars). Un subgènere que han abordat amb diferents matisos Ben Pastor, Volker Kutscher o Jonathan Rabb.

Kerr, però, no té cap vincle barceloní del nivell de Camilleri-Montalbano-Vázquez Montalbán. Ni li quadra, en l'agitada biografia del seu detectiu de passat socialdemòcrata però allistat per força a les SS, fer-lo passar per la guerra civil espanyola, una hipòtesi que se li ha plantejat entrevista rere entrevista. Després del seu últim llibre (no se sap si cansat o afalagat) ja va advertir que, tot i que estaria centrat en el descobriment de la massacre estalinista de la fosses de Katyn, hi apareixeria alguna referència. I ho ha complert. Encara que explicar-ho sigui difícil sense trepitjar amb conseqüències fatals el procel·lós camp de mines de l'espòiler.

Notícies relacionades

Montalbano i Carvalho

L'alemany que va dir 'no'

Diguem que, quan falten un centenar de pàgines per al final de la seva última novel·la, Un hombre sin aliento (per cert, en la seva irregular sèrie de ja nou novel·les, amb un parell de sotracs, aquesta és de les bones), el lector català rep un regal enverinat. Un dels personatges (no direm quin), assegut enmig de les fosses plenes de cadàvers semidescompostos d'oficials polonesos, canta una cançó en un idioma que Gunther no sap distingir. ¿Rutè, rus, polonès, jiddisch?, es pregunta... «Del passat, destruïm misèries, / esclaus, aixequeu vostres cors: / la terra serà tota nostra, / no hem estat res i ho serem tot!».

El lector britànic, per exemple, es quedarà dubtant si és rutè o polonès, i seguirà llegint. Però les 100 pàgines següents ja no seran iguals per al lector que identifiqui l'idioma i la cançó. ¿Un gest còmplice o una venjança?