Els invents del geni

No és cap secret. Paco de Lucía va revolucionar l'art de la guitarra flamenca perquè es va atrevir a endinsar-se per terrenys on ningú havia estat abans. Portat per la intuïció, però també pel rigor i per unes poderoses ganes d'anar més enllà del que els puristes consideraven correcte, De Lucía va fer la seva revolució personal que va convertir en model per a la renovació del flamenc. Però, en ¿què consistia aquesta revolució? ¿Quines eren exactament les coses que ell va transformar?

CANVI DE POSTURA Guitarra en horitzontal amb la cama creuada

La seva primera revolució va ser canviar la posició de la guitarra. Abans els tocaores recolzaven la cama en un caixó i mantenien el mànec enlaire. Ell va optar per tocar d'una altra manera, amb una cama creuada sobra l'altra sobre la qual recolzava la guitarra, evitant l'esforç de la mà esquerra per mantenir l'instrument amunt. «Quan ho vaig fer per primera vegada al teatre de la Zarzuela van dir que no tenia vergonya -va explicar De Lucía-. Des del principi vaig veure que el flamenc podia tenir un llenguatge molt més ampli que aquelles 10 paraules, sempre que se'n mantingués l'essència».

EL SEU FAMÓS SEXTET Més enllà del cant, guitarra i percussió

Quan va començar a improvisar, el tocaor va sentir la necessitat d'un bon acompanyament que l'ajudés a anar més enllà, cosa que va donar origen al seu famós sextet, una formació en què al cant, a la percussió i a la guitarra s'hi unien per primera vegada el baix i el saxofon. Amb els seus germans Pepe de Lucía (veu) i Ramón de Algeciras (segona guitarra), amb Jorge Pardo (flauta i saxo), Carles Benavent (baix) i Rubem Dantas (percussió), va formar la seva primera escuderia. Amb ells va gravar tres discos. El 1990 Chick Corea s'hi va unir com a artista convidat per a l'àlbum Zyryab.

EL CAIXÓ PERUÀ Un instrument que sembla indispensable

El caixó, un instrument que s'associa tant al flamenc, ho és gràcies a Paco de Lucía, que el va introduir a Espanya després d'emportar-se'n un durant una visita que va fer al Perú a finals dels anys 70. «És ideal per a aquesta música perquè té un so molt similar als passos d'un ballador. Ha sigut una troballa i un èxit del qual em sento molt orgullós», va admetre el tocaor. Quan el músic va arribar a Lima amb el seu sextet, l'ambaixador d'Espanya li va muntar una festa en què va cantar Chabuca Granda. Va interpretar La flor de la canela al costat de Caitro Soto, un dels més grans intèrprets del caixó. De Lucía va quedar fascinat. Era el que li faltava al flamenc: fins llavors, la percussió es feia amb palmes, bongos i congues. Caitro li va vendre el seu caixó per 12.000 pessetes de l'època. El guitarrista l'hi va donar després al seu percussionista Rubem Dantas. Va ser el quilòmetre zero del viatge del caixó pel món.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

ESCALES I FRASEJOS La clau influència de John McLauglin

Paco de Lucía atresorava un fraseig tan natural i elevat que molts creien que sentien sonar dues guitarres alhora. «Amb John McLauglin vaig arribar a creure'm Déu. Va ser qui em va revelar que amb la tècnica de les escales podia abordar més acords», va admetre el músic després de compartir duende amb aquest gran del jazz.