Mor el poeta Leopoldo María Panero

Maleït, poeta de referència, venerat per diverses generacions. Als anys 70 va ser ingressat per primera vegada en un psiquiàtric. Mai va deixar d'escriure. El 2011 va publicar 'Sobre la tumba del poema. Antología esencial' (Ed. Huerga y Fierro). L'escriptor madrileny Leopoldo María Panero ha mort als 65 anys a Las Palmas.

Va formar part d'una família bolcada en les paraules. El seu pare, Leopoldo Panero, el seu germà, Juan Luis Panero, i el seu nebot, Juan Panero, van ser poetes. Reivindicat per músics com Enrique Bunbury i Nacho Vegas, va ser considerat l'escriptor dels excessos.

D'una manera o altra, totes les seves pàgines, fins i tot les seves traduccions, són autobiogràfiques. Les claus de la seva obra són l'autocontemplació i l'autodestrucció. Els seus editors s'acomiadaven d'ell a través d'aquest missatge de Facebook: "Amic Leopoldo María Panero, sempre has estat un extraordinari poeta, fidel i amic dels teus amics. Allà on estiguis que sàpigues que et trobarem a faltar. T'estimem. Descansa en pau".

"En la arena/ yace un muerto/ es lo mismo /yacer entre palabras". Les xarxes socials ploren avui la desaparició d'un home que va escriure: Más allá de donde aún se esconde la vida, queda un reino, queda cultivar como un rey su agonía, hacer florecer como un reino la sucia flor de la agonía: yo que todo lo prostituí, aún puedo prostituir mi muerte y hacer de mi cadáver el último poema".

"Jo no sé si Leopoldo María Panero està boig o si menteix quan afirma que un poeta ha de ser assassí per salvar la vida (...), si no està boig, i això no HO  saben ni a LES Canàries, almenys és un dels habitants més estimatsde l'antologia de Castellet", assenyalava el 2002 Tulio Demicheli.

Notícies relacionades

10 tallades de cabells en tendència

Bad Bunny es vesteix de rei d’Orient i estrena nou disc

L'any passat va recopilar a Poesia completa tots els poemaris que va publicar entre els anys 2000 i 2010, en què va cedir la paraula al silenci, el buit, la mort.

"En la infància vivim i, després, sobrevivim", proclamava l'autor a la pel·lícula {'El} desencanto' (del realitzador Jaime Chávarri, 1976) . Aquest "després" es el que explica la seva poesia.