Mig segle amb Forges

Antonio Fraguas, Forges (Madrid, 1942), complirà mig segle de carrera des que el 13 de maig del 1964 va publicar el seu primer dibuix al diari 'Pueblo', un any després que Jesús Hermida el descobrís gràcies als 40 acudits que l'aleshores tècnic de telecine de 21 anyets va idear amb els llapis del departament de retolació de TVE (on va treballar fins als 32) mentre s'avorria en un tediós pont de Sant Josep. Cinquanta anys i 80.000 acudits després -entre premsa, còmics i revistes com 'Interviú', '10 minutos', 'Por Favor', 'El Jueves', 'La Codorniz'...-, immune a la síndrome del paper en blanc, manté «la mateixa entrega i devoció que el primer dia» per asseure's al pupitre i treure el suc al món, una feina «meravellosa», el seu «descans quotidià», que celebra amb 'El libro (de los 50 años) de Forges' (Espasa), una contextualitzada antologia dels seus dibuixos, alguns d'inèdits.

Encara que es veu més «transmissor de paraules» que inventor d'un 'Diccionario forgiano' (al final del llibre), ha popularitzat termes com 'tocata', 'muslamen', 'segurata', 'agradeibol', 'cubata', 'segurata' o 'metisaca'. «Com diu Álex Grijelmo, és el geni del llenguatge, que prescindeix del que és innecessari. Jo aplico aquesta economia de les lletres: 'vasereso' o 'virgensantamorhermoso'... Primer dibuixo els 'fumetti' i després hi escric a dins. Un dia, com que 'bocadillo' sencer no m'hi cabia, vaig escriure 'bocata'».

En aquests anys, del seu barret de copa han nascut personatges ja clàssics com els estimats Blasillos i Mariano el sobri, els nàufrags, els oficinistes i els funcionaris, que reflecteixen, com diu Luis Eduardo Aute, «la saviesa elemental del poble ras (...), de l'espanyolet de peu». «De l'europeet de peu, potser», precisa Forges, sorprès de la vigència de molts dels seus acudits més antics. «Han variat les formes, però les ments, no. El que sí que ha canviat aquests anys és el paper de la dona. Com ha assumit i estirat el carro davant la indolència i l'estupidesa masculina. I ho dic amb coneixement de causa: tinc tres filles, cinc germanes i una dona». I com a les seves vinyetes, no escatima elogis per la dona. «L'humor és una qualitat femenina. Les dones no sou violentes ni munteu guerres perquè teniu altres solucions per als problemes, i una és l'humor».

Forges, ja de petit admirador de Francisco Ibáñez, evoca com la censura el va portar davant un jutge, que, després de la vista i sense més conseqüències, li va demanar un autògraf per a la seva senyora. O com un dia de vent va acabar a la Direcció General de Seguretat per haver-se partit de riure al veure un policia perseguir la seva gorra amb la porra. «El comissari em va dir: '¿vostè és boig o què? Va, surti amb cara de compungit i ja està'». «Però a part de com és d'injusta i les barbaritats de la guerra, el franquisme era el regnat de l'estupidesa. I molta estupidesa es manté, com aquesta nova llei de seguretat ciutadana», afegeix.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

ETA I ELS ULTRES / Segueixen els records, alguns de foscos, com les amenaces de la ultradreta -«Era inconcebible. Em va arribar un anònim. Deia: 'Sabem a quina guarderia van les teves filles i els esborrarem els ulls amb un paper de vidre'»- o quan no escatimava els acudits contra ETA: «A Pamplona a un jove que llegia un llibre meu a la biblioteca, un etarra li va disparar un tret a la nuca. Va morir a sobre el llibre. Com es pot ser tan salvatge i tan increïblement estúpid a la vegada».

L'autor d''Historia de Aquí' i 'Historia Forgesporánea' torna al present. «Aquesta classe de política és infumable, la política no és dolenta, tampoc els polítics, però aquests polítics que ens han tocat ara, sí». I, convençut del poder de l'humor, segueix afilant l'artilleria crítica: «Els que sí que alteren l'ordre són els pocavergonyes que s'han forrat amb tots nosaltres i és amb ells amb qui s'ha d'anar amb compte, que controlin els dels bancs. Tot i que almenys la societat ha coartat una mica la xuleria d'aquesta gentussa. Els del Palau per exemple ja no aniran tan tranquil·lets pel carrer». Un carrer on sí que troba a faltar els piropos. «Ara els homes només miren el seu iPhone».