I me n'aniré a una illa remota

Les illes remotes sempre han gaudit d'un gran predicament en l'imaginari col·lectiu, com a prova ara l'èxit de l'Atlas de islas remotas, un llibre de Judith Schalansky ben editat per Nórdica Libros i Capitán Swing. No importa que siguin illes envoltades de mar i soledat, i tampoc que en aquests indrets l'expressió de la vida sigui mínima. El somni de l'illa remota segueix allà, instal·lat en un racó de la ment, que, de tant en tant, ens fa cridar: «¡Un dia ho deixaré tot i me n'aniré a una illa remota!»

La Utopia de Thomas More, el nàufrag Robinson Crusoe i la novel·la L'illa del tresor tenen molt a veure amb aquest fenomen, i també el pintor Paul Gauguin, que va associar l'illa de Hiva Oa, a les llunyanes Marqueses, amb el paradís. Hi ha, a més, la certesa indemostrable que les illes són escenaris incompatibles amb els problemes, com proclamen els catàlegs de les agències de viatges, en què les fotos a tot color de platges de sorra blanca, aigua blava turquesa i palmeres inclinades il·lustren paradisos a l'abast.

ON HABITEN MONSTRES / Melville, en qualsevol cas, ja va advertir a Taipí que en aquesta mena d'illes hi pot haver caníbals disposats a aigualir la festa. H. G. Wells, amb L'illa del doctor Moreau (1896); Adolfo Bioy Casares, amb La invención de Morel (1940), i més recentment Albert Sánchez Piñol, amb La pell freda (2002), van crear la inquietud que en aquestes illes hi pot haver criatures monstruoses.

Sigui com sigui, s'ha de donar la benvinguda a l'Atlas de islas remotas de Schalansky, una autora alemanya nascuda el 1980 que no exhibeix ni currículum viatger, ni navegacions agosarades ni tatuatges dels mars del Sud. Schalansky va créixer a la vora del Bàltic, un mar sovint antipàtic, i recorda que els seus avis vivien a l'illa d'Usedom. Ha escrit, no obstant, un catàleg fascinant d'illes remotes que es podria classificar d'antillibre de viatges, tal com indica el subtítol: Cincuenta islas en las que nunca estuve y a las que nunca iré.

Schalansky ha viatjat a totes aquestes illes remotes, molt remotes, amb la imaginació i la lectura, partint de la fascinació pels atles, els globus terraqüis i els llibres. Ella mateixa dóna mostres, en la introducció, de la seva identificació amb el viatge: «Mentre descobria i redactava, una per una, aquestes fosques històries, vaig començar a beure ingents litres de suc de taronja per prevenir l'escorbut, que tant havia afectat els mariners protagonistes d'alguns d'aquests relats».

Schalansky parla de «fosques històries» i l'encerta, ja que una bona part de les illes remotes que figuren en el seu catàleg, ben il·lustrat amb mapes de totes i cada una de les illes, són llocs que no tenen res a veure amb la idea de paradís a les quals s'associen. Tenim el cas de l'illa de Santa Helena, on es va exiliar i va morir Napoleó, d'illes convertides en presons, d'illes en què es cometen crims horribles, com la de Clipperton, o assassinats, com a la de Floreana, o canibalisme, com a la de Sant Pau. Al final, però, Schalansky té raó quan escriu que «els successos més terribles continuen sent els que posseeixen més potencial literari, i les illes suposen un emplaçament perfecte per al seu desenvolupament».

Aquest és un llibre que es pot llegir a l'atzar, saltant d'illa en illa i deixant-se guiar per un nom amb ganxo (illa de la Soledat, o illes de la Decepció, per exemple) o per un mapa que dispara la imaginació. En aquest sentit, estic segur que si no comptés amb els mapes, l'èxit del llibre hauria estat molt menor, o fins i tot no hauria estat.

Val la pena explicar, per acabar, l'experiència que narra Schalansky del mariner californià George Hugh Banning, que a començaments del segle XX es va enrolar com a grumet per buscar la seva illa. Va estar en moltes, però cap l'atreia; totes tenien un punt de contaminació humana que li desagradava. Al final va trobar la de Socors, a la Baixa Califòrnia, una illa on no hi havia res de res. Quan li van preguntar quan pensava tornar-hi, va respondre: «Mai, mai, i això és el més bonic».

3 ATLAS DE ISLAS REMOTAS

Judith Schalansky

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Trad. Isabel G. Gamero

Nórdica / Capitán Swing. 160 p. 23,95 €