García Márquez a través de tres vídeos

Després de ser-li concedit el premi Nobel de literatura el 1982, i abans de la cerimònia d'entrega, RTVE va dedicar un especial a Gabriel García Márquez en què qualifica el guardó com "una mica aclaparador" perquè "pesa molt". "El premi Nobel pesa com a responsabilitat i això és per bé. Pesa per mal per l'enorme quantitat de fama suplementària que comporta i que crec que per a mi no era necessària", explica García Márquez. En el mateix especial, el premiat afirma que sempre s'ha considerat un periodista, explica per què no tenia previst vestir-se de frac en l'entrega del guardó, comenta la relació que tenia amb els seus 15 germans i descobreix que qui més va influir en ell va ser la seva àvia materna, a qui qualifica de "summament supersticiosa" i de qui afirma que tenia "un fil amb els poders sobrenaturals".

"Jo sóc simplement un observador de la realitat nostra, una realitat per a la qual tinc una sensibilitat especial, per això em costa molt sortir del meu món, perquè tinc una sensibilitat especial per a aquest món en què vaig néixer i és amb aquesta sensibilitat amb la qual jo treballo. Em nego a sortir-ne, m'ha anat molt bé amb ella", explica García Márquez sobre com s'inspira per escriure. "Parteixo d'una imatge", afirma respecte a quina sol ser la seva font d'inspiració.

Defensa de la imaginació

García Márquez va escriure un breu discurs, 'La soledad de América Latina', que va llegir com a acceptació del premi Nobel de literatura del 1982. En el text, Gabo va fer un repàs de la singularitat d'Amèrica Llatina, una aferrissada defensa de la imaginació, un homenatge a la poesia i un reconeixement del Nobel com a guardó. "Els inventors de faules que tot ens ho creiem, ens sentim amb el dret de creure que encara no és massa tard per emprendre la creació de la utopia contrària. Una nova i arrasadora utopia de la vida, on ningú pugui decidir per altres fins i tot la forma de morir, on de veres sigui cert l'amor i sigui possible la felicitat, i on les estirps condemnades a 100 anys de soledat tinguin per fi i per sempre una segona oportunitat sobre la Terra", va llegir l'escriptor a Estocolm el 10 de desembre de 1982.

Notícies relacionades

Avall l'ortografia

El món aclama García Márquez, el Nobel més màgic

L'escriptor i periodista colombià va acabar el seu discurs amb una rotunda defensa de la poesia. "En cada línia que escric sempre procuro, amb més o menys fortuna, invocar els esperits esquius de la poesia, i miro de deixar en cada paraula el testimoni de la meva devoció per les seves virtuts d'endevinació, i per la seva permanent victòria contra els sords poders de la mort. El premi que acabo de rebre l'entenc, amb tota humilitat, com la consoladora revelació que el meu intent no ha estat en va. És per això que els convido a tots vostès a brindar pel que un gran poeta de les nostres Amèriques, Luis Cardoza y Aragón, ha definit com l'única prova concreta de l'existència de l'home: la poesia", va asseverar.

Polèmica amb l'ortografia

"M'atreviria a suggerir davant aquesta sàvia audiència que simplifiquem la gramàtica abans que la gramàtica acabi simplificant-nos a nosaltres. Humanitzem les seves lleis, aprenguem de les llengües indígenes a les quals tant devem el molt que encara tenen per ensenyar-nos i enriquir-nos, assimilem aviat i bé els neologismes tècnics i científics abans que se'ns infiltrin sense pair, negociem de bon cor amb els gerundis bàrbars, els 'qués' endèmics, el 'dequeísmo' parasitari, i retornem al subjuntiu present l'esplendor de les seves esdrúixoles: 'váyamos en lloc de 'vayamos', 'cántemos' en lloc de 'cantemos', o l'harmoniós 'muéramos' en lloc del sinistre 'muramos'. Jubilem l'ortografia, terror de l'ésser humà des del bressol: enterrem les 'haches' rupestres, firmem un tractat de límits entre la 'ge' i 'jota', i posem més ús de raó en els accents escrits, que al capdavall ningú ha de llegir 'lagrima' on digui 'lágrima' ni confondrà 'revólver' amb 'revolver'. ¿I què de la nostra 'be' de 'burro' i la nostra 've' de vaca, que els avis espanyols ens van portar com si fossin dues i sempre en sobra una?", va afirmar García Márquez en el seu discurs en l'obertura del primer Congrés Internacional de la Llengua Espanyola a Zacatecas, la primavera del 1997. La proposta del premi Nobel de literatura va crear una gran polèmica, que va arribar als lectors i els escriptors, a més dels lingüistes i els gramàtics.