La rebotiga del 'TBO'

Als 88 anys, una entranyable Rosa Segura (Barcelona, 1925) s'espera a casa seva, al Guinardó. Està nerviosa per l'entrevista però de seguida es relaxa i comença a evocar anècdotes i records, fins i tot a ruboritzar-se, coqueta, quan et diu, gairebé a l'orella, que, encara que llavors ella ja tenia nòvio, Carles Bech, el guionista de 'La familia Ulises' i 'Altamiro de la Cueva', entre altres sèries mítiques, es comportava com un pretendent que un dia fins i tot li va fer un petó. «Sempre tenia detalls amb les damisel·les de l'oficina, ens portava caramels i bombons. Sempre tenia històries per explicar i escrivia un munt de guions».

Aquesta dona, amant del teatre i professora de cant capaç de deixar anar d'improvís un do de pit, va entrar a treballar el 2 de gener del 1956 com a secretària de la petita gran família del 'TBO'. Fa pocs anys va escriure unes memòries d'aquells dies, una rebotiga amable i blanca de la històrica publicació infantil, en què va conèixer dibuixants com Ricard Opisso, Benejam o Josep Coll, que anaven a la redacció a portar els seus treballs. I se les va autoeditar el 2006. Ara, l'editorial Diminuta ha inaugurat el seu catàleg recuperant-les -'Ediciones TBO ¿dígame?'- i amanint-les amb un pròleg de Paco Mir (l'avui Tricicle que de jove va ser dibuixant a la revista) i nombroses vinyetes, il·lustracions, fotografies i autocaricatures d'autors.

El llibre reflecteix una època, uns anys en què una família completa de lectors (matrimoni i dos fills) era capaç de visitar la redacció per «formular una queixa» i, de broma, reclamar «unes ulleres d'augment» per llegir la minúscula lletra de les historietes de 'La familia Ulises'. Un temps en què Rosa Segura es va quedar de pedra el dia que qui seria el seu cap, Albert Viña, fill del director, la va entrevistar per cobrir la plaça de secretària, que l'anterior deixava perquè es casava, i li va preguntar: «¿No tindrà també la intenció de casar-se?». Ho va acabar fent, però va trigar. Va treballar quatre anys al TBO per tornar-hi el 1975, a proposta de Viña, ja casada i amb una filla, per encarregar-se de la secció 'Correo del lector', fins al tancament, el 1983. En aquella segona etapa, Segura encara s'enorgulleix d'haver escrit algun guió per a 'La familia Ulises'. Evoca també l'«enamoradís» i gran Opisso, que «anava darrere les senyores» i «la seva dona ja deia que era un 'ximplet'», o la trista història de Coll, que va haver de deixar el dibuix per tornar a fer de paleta i va acabar suïcidant-se.

L'origen del nom

Notícies relacionades

Pulgarcito a tot color

10 (o més) coses del 'TBO' que potser no saps

El llibre conté també un descobriment que Segura va fer per casualitat el 2012 i que aporta llum sobre l'origen del nom 'TBO', que es creia que responia a les inicials del fundador de l'editorial Bauzà, soci d'Emilio Viña, una cosa que el seu fill va desmentir i va atribuir a Joaquín Arques, administratiu del litògraf i editor dels primers nou números de la revista, que va tenir la idea de llançar la revista infantil per amortitzar la maquinària de la impremta.

Interessada a esbrinar detalls sobre el naufragi en què va morir un oncle seu el 1895, Segura va entrar en un fòrum d'història naval on va coincidir amb un aficionat a la sarsuela, com ella, i que li va enviar una llista de sarsueles lligades al mar. Allà apareixia una revista lírica titulada 'TBO', estrenada el 1909 i ambientada a la redacció d'un diari titulat així. Casual o no, Joaquín Arques havia estat autor teatral i llibretista de nombroses sarsueles.