Mor Mercedes Salisachs

Mercedes Salisachs (Barcelona, 1916-2014) es lamentava que era vista «com una senyora que escriu, no com una escriptora». Potser per desmentir aquesta imatge i respondre al desinterès de la crítica, l'escriptora, que va morir dijous a la nit als 97 anys, es va obligar a mantenir-se en actiu fins al final. La seva última novel·la, després de 38 llibres més, El caudal de las noches vacías, es va publicar el 2013, i va deixar inacabat un llibre de records -el títol havia de ser Momentos-. Encara que és sens dubte La gangrena, la novel·la que va sorgir de l'experiència de veure morir el seu fill de 21 anys amb la qual va guanyar el premi Planeta de 1975, el llibre que va arribar a centenars de milers de biblioteques familiars espanyoles.

En una entrevista per a aquest diari, Salisachs va replicar als rumors que atribuïen l'autoria dels seus llibres a un negre editorial. «Em feia tanta gràcia aquesta idea que quan vaig patir una baixada creativa li vaig dir a una amiga que se m'havia mort el negre. Per sort, al cap de pocs anys, va ressuscitar». Va ser a principis d'aquest segle, quan, el 2002, va passar de les seves editorials de tota la vida, Planeta i Plaza & Janés, a Ediciones B per fer arribar al seu públic novel·les, entre sentimentals i espirituals, com La conversación, Desde la dimensión intermedia i Entre la sombra y la luz. L'any 2004, a més a més, va guanyar el premi Fernando Lara amb El último laberinto, i el 2009, el premi de novel·la històrica Alfonso X amb Goodbye España.

CATALUNYA I EL CASTELLÀ / Salisachs estava al marge del món literari, potser, sostenia, per la seva condició d'escriptora barcelonina en llengua castellana. «Sóc catalana i visc a Catalunya però escric en castellà, i aquí no hi ha ambient literari per a aquesta llengua; a vegades tinc la sensació de viure al pou de l'oblit», va declarar una vegada.

Notícies relacionades

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Joshua Oppenheimer: "Ens dirigim cap a l’abisme, i se’ns acaba el temps per escapar-nos-en"

Filla de l'empresari Pedro Salisachs Janés, tieta de l'esposa de José María Samaranch, María Teresa Salisachs, i tia àvia del catedràtic Román Gubern, es va casar el 1935 amb l'enginyer José María Juncadella Burés (president de la tèxtil Burés, fabricant de Burrito Blanco, i de Catalana Occidente). La família va fugir al territori controlat per l'Exèrcit rebel el 1936, amenaçada per la violència anarquista, i a pesar, explicava l'escriptora, que les idees republicanes del seu pare li van costar diversos disgustos a la zona franquista.

Encara que va escriure algunes històries romàntiques durant la seva adolescència (això la convertia en l'escriptora en llengua castellana en actiu durant més anys), el 1955 va publicar per primera vegada una novel·la de la qual no es va retractar, Primera mañana, amb el pseudònim de María Ecín. La relació especial amb l'editorial Planeta, que ahir va destacar l'editor José Manuel Lara, es va mantenir amb els anys: abans de guanyar el premi Planeta també en va ser finalista el 1956 amb Carretera intermedia i el 1973 amb Adagio sentimental. Segons Román Gubern, tota l'obra de Salisachs està «agafada a un model permanent, el realisme psicològic, que no passa mai de moda». Al seu torn, l'acadèmic Pere Gimferrer va valorar ahir que l'obra de Salisachs té «un valor de document historicoliterari i sociològic extens i variat» perquè va evolucionar «en la mesura en què ho va fer la societat on ella s'emmarcava»,