Els Max de Juan Diego Botto

'Un trozo invisible de este mundo', impactant text sobre la immigració i l'exili, és la millor obra teatral del 2013. Així ho han dictaminat dilluns a la nit els premis Max, atorgats per la Fundació SGAE, que han aplaudit la peça escrita per Juan Diego Botto davant de les dues catalanes que optaven al màxim guardó: 'Barcelona', en què Pere Riera narra l'amistat entre dues dones sota els terribles ressons dels bombardejos de 1938, i 'Forests', adaptació de Marc Rosich de diferents textos de Shakespeare que va dirigir Calixto Bieito. La imposició de 'Un trozo invisible de este mundo' --que era favorita de la nit amb sis nominacions, de les quals quatre es van convertir en estatuetes (millor obra, actor, autor revelació i disseny d'il·luminació)– no ha implicat, no obstant, la derrota de les peces catalanes. 'Barcelona' aspirava a cinc i se n'ha emportat dos: autoria teatral (Pere Riera) i actriu (Emma Vilasarau). Mentre, 'Forests', que aspirava a quatre Max, n'ha conquistat dos: escenografia (Rebeca Ringst) i composició musical (Maika Makosvski).

Amb Jimmy Barnatán de mestre de cerimònies, la vetllada ha transcorregut amb un to cridaner que a moments s'ha fet quasi insuportable. Ningú ha pogut veure el ministre José Ignacio Wert dins del Circo Price de Madrid perquè el titular de Cultura, igual que als Goya, ha causat baixa en la cerimònia, que ha canviat el seu sistema de selecció. No hi ha hagut votació del gremi sinó que s'han creat tres comissions (Madrid, Catalunya i resta) per elegir els 32 candidats, dels quals han sortit els finalistes escollits per un jurat.

Si hi hagués estat, el ministre Wert hauria vist com Juan Diego Botto sortia per la porta gran. L'actor s'ha emportat la poma emmascarada (la forma que tenen els Max) a la millor interpretació masculina, vencent Pedro Casablanc, per 'Tirano Banderas', i Francesc Orella, per 'Un aire de família'. Botto, a més, s'ha endut una enorme alegria al veure com els Max el premiaven per ser el millor autor teatral revelació.

Immigració a Espanya

Dirigida per Sergio Peris-Mencheta, 'Un trozo invisible de este móundo' –que es va estrenar al Matadero (Madrid) i a Barcelona es va veure al Lliure– està escrita per Botto, que plasma a la peça cruels històries sobre la immigració a Espanya i l'exili argentí, un drama que l'actor coneix de primera mà.

Peris-Mencheta, no obstant, no ha rebut la poma emmascarada a què aspirava per la direcció d''Un trozo invisible de este mundo', que ha anat a parar a les mans de Carles Alfaro per 'El lindo Don Diego'. Alfaro, a més, ha rebut junt amb Rodolf Sirera el Max a la millor adaptació, vencent Marc Rosich, que també aspirava a guanyar en aquesta categoria amb 'Forests'. 

Si 'Barcelona', un dels grans èxits del passat curs teatral del TNC, no ha pogut robar el Max a 'Un trozo invisible de este mundo', sí que ha robat dues pomes més. Una d'elles ha estat la d'Emma Vilarasau, que comparteix protagonisme a l'obra amb Míriam Iscla. Totes dues donen vida a dues dones d'una família burgesa de la zona alta de la capital catalana que lluiten contra vent i marea per la seva amistat en plena guerra civil. "Abans dels assajos, sols de llegir l'obra, ja ens vam emocionar les dues", va confessar Vilarasau –que no ha pogut assistir a la gala– l'octubre de l'any passat, quan l'obra es va reposar al Goya. L'actriu ha aconseguit imposar-se a les altres dues veteranes aspirants al premi: Kiti Mánver, per 'Las heridas del viento', i Julieta Serrano, per 'El malentendido'.

Pere Riera s'imposa a Millás

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L'altre Max que ha conquistat 'Barcelona' ha estat el de Pere Riera (millor autor), que s'ha imposat a Juan José Millás}, per 'La lengua madre', i Esteve Soler, per 'Trilogía contra el progreso, contra el amor y contra la democracia'.

Respecte a la categoria de dansa, els vencedors de la nit han estat Israel Galván (millor coreografia i millor actor per 'Lo real', que s'ha emportat la poma al millor espectacle de dansa) i Eva Yerbabuena, per '¡Ay!', que s'ha imposat a Sol Picó ('Memòries d’una puça').