El cubisme de Braque omple el Guggenheim de Bilbao

Encara que s'acostuma a citar Pablo Picasso com el pare del cubisme, el moviment que va trencar definitivament amb la tradició va tenir un altre progenitor: Georges Braque. A ell, gran col·laborador i amic del malagueny en els primers anys de la pintura composta per 'petits cubs', com la va anomenar de manera desdenyosa Henry Matisse, li dedica la seva actual mostra el museu Guggenheim de Bilbao. Una retrospectiva, la més important feta mai a Espanya, que, sota el títol de 'Georges Braque', reuneix, fins al 21 de setembre, prop de 250 peces del precursor del cubisme i inventor de la tècnica de 'collage' ('papiers collés').

La mostra, comissariada per Brigitte Leal i patrocinada per la Fundació BBVA, és un recorregut cronològic per totes les etapes de la trajectòria artística del creador francès i una mena d'homenatge a una de les figures més destacades de l'avantguarda de principis del segle XX i al seu torn més subestimada. "Sens dubte, el seu estatut d'artista oficial de la França gaullista el va deixar a l'ombra als ulls de la generació contestatària que el va seguir", i el va fer caure durant diverses dècades en un oblit relatiu, apunta Leal.

La fama i fortuna crítica de Picasso tampoc van ajudar gaire en el reconeixement del geni de Braque, relegat sempre al paper de segon. "Picasso és el nom més conegut del segle XX, està molt representat en totes les col·leccions i té museus propis", afirma Leal, que destaca, a més, que "Braque va ser un personatge molt més solitari" que el malagueny i va tenir com a model ètic Cézanne, que afirmava que l'artista era un home potent i solitari.

Cubisme i etapes anteriors

El recorregut per l'exposició permet conèixer la trajectòria més coneguda, el cubisme, i la més desconeguda, les etapes anteriors i posteriors al moviment avantguardista, del creador francès, i dóna, segons la comissària, una "visió molt àmplia d'una de les figures capitals del segle XX". Comença amb els inicis fauvistes de l'artista per endinsar-se ràpidament en la seva relació amb Picasso, a qui va conèixer el 1907, quan va visitar el seu estudi al Bateau Lavoir acompanyat d'Apollinaire. El malagueny estava treballant a 'Les senyoretes d'Avinyó', i Braque va quedar fascinat per aquell llenç salvatge, compost per un conjunt de plans angulars sense fons ni perspectiva espacial. La trobada va suposar un canvi radical en la vida i l'obra de Braque, i va marcar els inicis del cubisme.

Punt de partida que se situa el 1908, quan el creador francès va exposar una selecció de paisatges a la galeria Kahnweiler. Amb Picasso van treballar colze a colze durant els primers anys del nou llenguatge, fins que Braque es va haver d'allistar per anar a la primera guerra mundial. Però no van perdre l'amistat: "Tot i la rivalitat i malgrat que les dues guerres els van allunyar, van compartir una intimitat artística molt forta i van ser amics tota la vida", afirma la comissària. 

El cubisme sintètic, el cubisme analític i els 'papiers collés' --inventats per Braque quan casualment va descobrir un paper que imitava la fusta i va decidir enganxar-lo en una tela-- donen pas en la mostra a les famoses 'canèfores', una mirada al passat qualificada en l'època com el retorn a l'ordre i a la figuració de Braque, i que Leal aclareix, "no és una recuperació acadèmica del classicisme sinó una recuperació cubista de l'academicisme".

Ceràmiques inèdites

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

Juntament amb aquests llenços llueixen unes ceràmiques inèdites procedents d'una col·lecció privada i que també tenen regust clàssic, ja que al·ludeixen als colors i les formes de la ceràmica grega. Les referències al passat segueixen amb la pintura fosca i dolorosa plena de calaveres --en clara al·lusió a les 'vanitas' del segle XVII-- dels anys de la segona guerra mundial.

Finalment, Braque va passar a les sèries de tallers i ocells per acabar pintant senzills paisatges de Varengeville. "Obres petites però molt potents amb colors molt vius que recorden l'amor de Braque per Van Gogh", segons Leal, i "pintura despullada, posseïdora d'una audàcia diferent, una audàcia molt més gran que la de fa anys; una pintura que per mi se sitúa en l'avançada de l'art actual, amb tots els seus conflictes", segons Giacometti, paraules que va escriure després de la mort de l'artista francès. Corria l'any 1963 i al cavallet de Braque va quedar reclinada 'L'eixarcolaire', peça que posa punt final a la mostra.