Tolkien a la trinxera

Per a J. R. R. Tolkien, l'esclat de la primera guerra mundial va ser «una forta bufetada, el col·lapse» de tot el seu món; abandonar Anglaterra rumb a França, amb 22 anys, armat amb una màscara antigàs, un casc d'acer i un fusell, sabent que els oficials subalterns, com ell, eren «exterminats (12 per minut)», i deixant enrere la seva dona, Edith, va ser «com morir». Ell va sobreviure, però, com escriuria al prefaci a la segona edició d'El senyor dels anells: «El 1918 tots els meus amics més pròxims excepte un eren morts». D'aprofundir en aquells anys i en la influència i el paper essencial que va tenir en la construcció de la seva mitologia de la Terra Mitjana la vida a les trinxeres, que ell va qualificar d'«horror animal», se n'ha encarregat el periodista i escriptor John Garth a Tolkien y la Gran Guerra. El origen de la Tierra Media (Minotauro).

«El profund i estúpid malbaratament de la guerra, no només material, sinó també moral i espiritual, resulta esgarrifós per als que l'han de suportar», va afirmar l'autor d'El hòbbit, parc a l'hora de parlar del tema fora de l'àmbit privat. «La seva forma de girar full, la seva resposta després de veure la fragilitat de l'existència a les trinxeres, va ser artística -opina l'expert tolkieniòleg i professor de la Universitat de Granada Eduardo Segura, traductor del llibre de Garth-. La seva experiència i la seva visió de la guerra està als seus llibres, en la manera d'enfocar la tensió de l'ésser humà entre la mort i el desig d'immortalitat, una cosa que travessa la seva obra des del principi fins al final. No s'hi acosta des d'una perspectiva realista, sinó des del seu propi concepte de fantasia. És un artista que es desdobla a través del seu art i la seva mitologia i els converteix en escenari d'aquells records, del dolor, les pèrdues, la separació...».

Tolkien, «terriblement pobre» i sense pares en qui recolzar-se (van morir quan era petit), va esperar per allistar-se a graduar-se cum laude en Filologia, el 1915, a Oxford, on va arribar becat, perquè necessitava els estudis per trobar feina per viure i casar-se. Garth indaga -després de cinc anys d'investigació en cartes, documents i fulls de servei de l'Exèrcit- en la seva tasca com a oficial de senyals a l'11è batalló dels Fusellers de Lancashire a la batalla del Somme, a la qual va arribar 14 dies després de la primera i sagnant ofensiva, el juliol de 1916. Allà, a Ovillers, el soldat Tolkien va veure, «anunciats per la seva pudor, encorbats o postrats en una postura amenaçant o agafats al filferro fins que una punyalada de claredat els havia delatat, els morts inflats i putrefactes», escenes de les quals, va admetre, seria deutor el Pantà dels Morts, a la rodalia de Mórdor, feu del Senyor Fosc d'El senyor dels anells.

FEBRE PROVIDENCIAL / Quatre mesos després Tolkien va contraure la febre de les trinxeres, transmesa per polls. Això potser li va salvar la vida perquè va estar mesos convalescent i no va deixar de recaure fins al final de la guerra, així que no va haver de tornar al front. El van traslladar a l'hospital de Birmingham. Allà va començar la seva primera incursió en prosa a la Terra Mitjana escrivint el relat La caiguda de Gondolin, d'El llibre dels contes perduts, predecessor d'El Silmaríl·lion, i segons Garth, «una explosió creativa que va establir els paràmetres morals del seu món».

És una «fosca i complexa història d'una antiga civilització assetjada per atacants de malson, meitat màquina, meitat monstre», comandats pel senyor fosc Melko (després Mórgoth). D'ell va reconèixer Tolkien el seu fill Christopher, quan aquest combatia a la segona guerra mundial: «Percebo en tots els teus dolors (...) el desig d'expressar el teu sentiment sobre el bé, el mal, el que és just o  impiu d'alguna manera: racionalitzar-ho i impedir que simplement es podreixi. En el meu cas va engendrar Mórgoth i la història dels gnoms». Encara que Tolkien recordava haver escrit parts de la seva mitologia «a dins de les trinxeres, sota el foc de l'artilleria enemiga», també va afirmar que allà, «agotzonat entre mosques i altres immundícies», només podia «gargotejar alguna cosa al dors d'un sobre» i ficar-s'ho a la butxaca.

Notícies relacionades

75 anys amb Tolkien

'El hòbbit' compleix avui 75 anys

«Com molts de la seva generació que van sobreviure a la guerra -diu Segura-, Tolkien sent que ha d'aprofitar cada dia com un regal perquè se li ha donat un temps extra. Era tan visionari com Verne, Picasso o Bach, que van entreveure nous mons arrelats en aquest.  Va crear idiomes que revelaven noves mentalitats segons l'origen del personatge, una cosmovisió que deixava enrere l'antic món que la primera gran guerra havia aniquilat».

«La caiguda de Gondolin -afegeix- mostra que el taló d'Aquil·les del mal és que es creu superior. Per al Senyor Fosc -la seva única ambició és el poder- és impensable que algú vulgui destruir l'anell. Reflecteix la seva profunda percepció que el mal sempre pren noves formes. D'aquí prové la seva reflexió: 'Les guerres no les guanya ningú, però la Guerra continua sempre i no serveix de res defallir'».