ART
Carmen Thyssen refreda el projecte del seu museu a Barcelona
La Generalitat afirma que les negociacions de les parts implicades i amb l'equip de la baronessa es mantenen
Tita Cervera presenta una nova exposició temporal a Sant Feliu de Guíxols amb 51 obres de Meifrèn, Matisse, Gontxarova, Renoir, Gauguin i Amat, entre altres
Carmen Cervera, aquest divendres, davant de l’obra de Meifrèn ’Valldemossa’, en la nova exposició que inaugura a l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. /
Potser amb el cap al dinar que l'esperava amb el seu fill, Borja, amb qui acaba de reconciliar-se després d'anys de disputa familiar, Carmen Cervera ha estat una mica menys relaxada que el 2012 i el 2013 per aquestes dates durant la presentació de la nova exposició temporal del Espai Carmen Thyssen al monestir de Sant Feliu de Guíxols, que acollirà fins al 19 d'octubre 51 importants obres de la seva col·lecció a 'L'ideal en el paisatge. De Meifrèn a Matissse i Gontxarova'. La baronessa no s'ha prodigat gaire, però amb afirmacions com «no hi ha hagut contactes últimament», «no sé si segueix viu» i «és a la sala d'espera», ha semblat que llançava una galleda d'aigua freda sobre el projecte de museu Thyssen a Barcelona, pensat dins del futur pla de l'Esplanada dels museus de Montjuïc, en què estan implicats també la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, La Caixa i Fira Barcelona.
No obstant, fonts de la Conselleria de Cultura consultades per aquest diari han puntualitzat que sí que hi ha hagut contactes, «no pas directament amb ella però sí amb el seu equip» i que la negociació, «que és complicada per la seva importància i per aquests temps difícils», segueix en marxa entre les administracions i les parts implicades.
Les paraules de Tita Cervera han donat impuls aquest matí a l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, per esgrimir l'èxit, l'experiència i la creixent qualitat de les dues anteriors mostres temporals de l'Espai Carmen Thyssen, que han sumat 74.000 visitants, amb puntes de 900 persones diàries, i, amb un «Catalunya no s'acaba a Barcelona». El batlle ha reivindicat el projecte del museu Thyssen per a la localitat empordanesa, en què fa una dècada que treballen i que amb el finançament necessari es podria començar a construir de seguida a l'adjacent antiga fàbrica de suro Can Serra. El regidor de Cultura de la localitat, Pere Albó, ha afegit que conèixer l'aspiració barcelonina va ser «una distorsió i una deslleialtat institucional».
Renoir, Sisley, Matisse, Meifrèn
Renoir (amb un 'Camp de blat' que la viuda de Thyssen va veure per primera vegada al menjador de la mansió Villa Favorita del que després va ser el seu marit), Sisley, Monet, Gauguin, Matisse, Meifrèn ('El port de Barcelona'), Martí i Alsina, Urgell, Josep Amat, Natàlia Gontxarova (amb la restaurada 'Pesca')... Sant Feliu pot estar orgullosa de la nova exposició, comissariada per Pilar Giró, amb 49 quadros, portats la majoria del Thyssen de Madrid, i, per primera vegada, dues escultures (un bronze de Rodin i un llampant 'Esclau agonitzant' en blau elèctric de Klein).
La mostra, amb la total «implicació» de la baronessa en l'elecció de les obres, recorre el tema del paisatge vinculat al mar, els jardins i la figura humana i les connexions entre l'art d'Europa, Amèrica i Catalunya des del naturalisme del XIX a l'impressionisme, expressionisme i les avantguardes del XX.
L'oci davant del mar
Destaca el tracte del temps d'oci davant del mar, vist com a ideal de vacances, com a 'Banyistes a la platja', de Walt Kuhn (imatge de la mostra), o 'Mare i filla a la platja', d'Ernest-Ange Duez, exemple de relax i felicitat, que contrasta amb la cara preocupada de la dona que espera la tornada del marit a 'Horitzó sobre duna' de Jozef Israëls.
