Els tres tenors de la literatura fantàstica

Hi ha veterans venerables i joves prometedors. Però si hi ha tres autors que just a la ratlla dels 40 han arribat a la maduresa i ja poden ser citats com a grans noms de la renovada novel·la fantàstica, no seria gens desgavellat escollir Patrick Rothfuss, Brandon Sanderson i Joe Abercrombie. Doncs bé, el jove festival Celsius 232 d'Avilés va aconseguir ahir, en el tancament de la seva tercera edició, asseure'ls junts per parlar i fer broma sobre la nova fantasy. Un autèntic concert dels tres tenors del gènere (amb bon rotllo encara que de vegades no cantin a l'uníson precisament). O dels tres mosqueters si acceptem George R. R. Martin com a D'Artagnan.

En un diàleg ple de rialles dels protagonistes i d'aplaudiments de l'auditori, en determinat moment els tres escriptors van confessar  quin és el seu personatge preferit d'El senyor dels anells. I com que joc i novel·la fantàstica van de bracet, n'introduïm un en aquesta crònica. Vegin les fotos dels tres escriptors, llegeixin les seves opinions i segur que sabran qui va dir Saruman, qui va dir Sam i qui va dir Gandalf . La solució, a l'últim paràgraf.

L'HEROI / I és que l'ombra de Tolkien és allargada, al mateix temps com a referent i com a model per combatre. «Els últims 15 anys, la fantasia ha redefinit el paper de l'heroi», reconeix Brandon Sanderson. I a l'hora de parlar d'aquest arquetip, Rothfuss i Abercrombie agafen com a model per rebatre el tolkienià. «Els grecs

-apunta Rothfuss- tenien la fórmula: l'heroi és un home que arriba al capdamunt, però té un defecte i cau per la seva causa. Si t'oblides del defecte, o tot s'enfonsa o recorres al brivall, que acaba sent més interessant. Com més gran és la seva debilitat, millor és l'heroi». Tot i que en una cosa es vol allunyar l'autor d'El nom del vent tant de Tolkien com de les tragèdies gregues: apostar per la dona, una de les claus, diu, de la innovació en el gènere l'última dècada. Com ho és, per a Abercrombie, tenir com a referent tot l'espectre de la bona literatura, no només els clàssics de la fantasy.

Abercrombie va més enllà quan es tracta d'herois. No vol crear un món de bons i dolents. «Aragorn tenia intencions heroiques, feia accions heroiques i com a resultat aconseguia heroïcitats. Però els herois de veritat no són tan purs, hi ha gent que porta a terme actes heroics per motius egoistes o sense pretendre-ho, o que encapçala una heroica càrrega que porta a un desastre». Sanderson, creient mormó per cert, li replica: «És cert que un personatge monocrom és dolent, sigui quin sigui el color, parlem d'herois o d'un altre tipus de personatges. Pot ser que tingui dubtes o defectes, però jo continuo disfrutant llegint sobre gent que fa coses bones per bons motius i que busca el bé comú».

LA REALITAT I LA FANTASIA / A l'hora de replantejar les bases de gènere fantàstic, Abercrombie apel·la al realisme. «Tota ficció té lloc en un lloc inventat. I l'important és que tingui arrels en la realitat, que tingui sentit de la realitat i que per a nosaltres els personatges semblin autèntics. Lectors i escriptors som moderns i hem d'abordar qüestions de la realitat que compartim», argumenta Abercrombie.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«No sóc tan fan del realisme; la realitat és un concepte esmunyedís -replica Rothhfuss- L'important és la consistència, que aquesta realitat de la ficció segueixi les seves pròpies regles. Que el llop parli a la Caputxeta no sorprèn, però sí en una urban fantasy». Brandon Sanderson es posa a l'altre extrem de les posicions d'Abercrombie: «Això és del que va la ficció; que al lector el preocupi alguna cosa que no existeix. Perquè ni els personatges de Jane Austen existeixen. I els escriptors de fantasia som els més valents: agafem la cosa més estranya possible i intentem que tot i així us importi als lectors, us portem a llocs estranys i us embarquem en les nostres bogeries».

I LA RESPOSTA ÉS... / I per acabar, la solució a l'enigma. Evidentment, l'abnegat Sam és el personatge preferit d'El senyor dels anells per a Brandon Sanderson. El de Patrick Rothfuss, encara que coincideix que Sam és el verdader protagonista del llibre, és el poderós però dubitatiu Gandalf. I el de Joe Abercrombie, que somriu perversament, és Saruman: «És el que vol la pau mundial i que busca un món millor... per a les orques».