Agricultura entre el formigó

Els clàssics ja aconsellaven conrear el propi jardí com una de les maneres més saludables de trobar l'equilibri i el benestar interior. Eren temps, és clar, en què no es vivia majoritàriament en eixams de formigó urbanites. Actualment, però, ha sorgit una nova modalitat que imita el funcionament tradicional de l'agricultura al cor de les ciutats: els horts urbans. Es tracta d'una activitat que en els anys castigats per la crisi ha experimentat un augment notable. De fet, segons sembla, fins i tot Michelle Obama té el seu propi hort a l'exterior de la Casa Blanca.

Una activitat que en els anys castigats per la crisi ha experimentat un augment notable

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

I a què es deu la proliferació a les grans ciutats d'aquesta xarxa d'horts urbans? El cineasta Julien Temple -conegut sobretot a Espanya pels seus films sobre Joe Strummer, Sex Pistols o Dr. Feelgood- aportava una mirada conspícua sobre el fenomen al superb documental Requiem for Detroit. Detroit, ciutat de l'automòbil per excel·lència, va créixer vertiginosament durant els anys de bonança econòmica. Així mateix, va ser una de les localitats més castigades després de la punxada brutal de la bombolla econòmica. D’aquesta manera, aquell Detroit en construcció permanent ha quedat reduït a una ciutat amb zones abandonades i deshabitades. I va ser així com del context espectral van començar a sorgir horts urbans que, en poc temps, es van convertir en cooperatives de modestos i espontanis agricultors.

El dubte que es planteja és si aquesta pràctica en un mitjà urbà serà quelcom més que un entreteniment

No només es tractava de vindicar mitjans de vida sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient, sinó també d'oferir alternatives a un model econòmic basat en el consumisme pertinaç que es considerava perniciós. Que aquests horts urbans -amb la seva economia d'intercanvi i comerç a petita escala- tinguessin èxit a la ciutat de la indústria automobilística no deixa de ser simptomàtic. Ara bé, el dubte que es planteja és si aquesta pràctica llauradora en un medi urbà serà quelcom més que un entreteniment en el futur i podrà consolidar-se com un sector econòmic a tenir en compte.