Himmler: «Petons. El papa»

Heinrich Himmler, cap de les SS i la Gestapo, artífex de l'Holocaust, íntim col·laborador de Hitler... però, també, atent marit i pare, que a les cartes a la seva dona, Marga -entre el 1927, quan es van conèixer, i el 1945, quan es va suïcidar mossegant una càpsula de cianur al ser detingut pels aliats- l'anomenava afectuosament «la meva estimada ximpleta», «el meu amor» o «adorada doneta» i escrivia afegitons com aquests: «Amor, com estimo la teva ànima pura i bona i el teu cos preciós i deliciós. Et fa un petó. El teu marit»; «Petons. El papa»; «T'acaricio el front i et beso la boca. El teu Heini». «Durant tots aquests anys, tot el que fa, i la seva radicalització, es basa en la seva ideologia, i és conseqüent. Mai creu que el que fa sigui dolent. Per una banda va ser l'executor dels jueus i per un altre el papa enamorat de la seva dona i la seva filla. Pot semblar que estigui dividit en dues personalitats però és la mateixa persona, és a la vegada Jekyll i Hyde. I estava absolutament convençut de ser una bona persona i que feia el que era correcte». Així ho afirma, en conversa telefònica, Katrin Himmler (Dinslaken, 1967), reneboda del líder nazi, que fa tres anys s'alliberava del passat familiar amb Los hermanos Himmler, i ara acaba de publicar a Espanya Himmler, según la correspondencia con su esposa (1927-1945) (Taurus).

MISSIVES RECUPERADES / Katrin Himmler, escriptora i politòloga, que es va casar amb un jueu descendent de supervivents de l'Holocaust, que li va donar un fill, confessava llavors a aquest diari que encara que de jove va patir el pes del seu cognom ja no li feia vergonya dir el seu nom. Gràcies a aquell llibre, la realitzadora israeliana Vanessa Lapa li va trucar per participar, juntament amb el catedràtic d'Història Michael Wildt, en el documental El decent, estrenat en la passada Berlinale al febrer, i en el llibre que ara reuneix, per primera vegada, les cartes privades de Himmler amb la seva família. Les que ell va escriure a la seva dona es creien perdudes, però van ser descobertes a Tel Aviv al gener per Lapa. El seu pare, un supervivent de l'Holocaust, les va adquirir el 2007 al jueu Chaim Rosenthal, que les va custodiar durant anys.

Himmler i Wildt han emprès l'imprescindible treball de contextualitzar les missives, aclarint fets històrics, situacions i persones citades, i d'intercalar-les amb les cartes que li va enviar Marga, que es conservaven a l'arxiu de  Coblença,  amb fragments del seu diari, del de la seva filla, Gudrun, d'agendes i cartes de l'amant de l'executor de la Solució final.

AMB EL «CAP» / «Fins ara es pensava que el paper de Himmler dins del partit nazi no havia sigut gaire important fins al 1933. Però la cartes revelen que ho havia sigut molt abans, des dels anys 20. Ja estava molt a prop de Hitler, preparava reunions i viatjava molt amb ell, amb «el 'Cap', com l'anomenava», destaca Katrin Himmler. Pot sorprendre el lector no trobar en la correspondència referències directes al genocidi, al marge de per exemple d'una nota seva, del 15 de juliol de 1942, on diu a la seva dona: «Seré a Lublin, Zamosc, Auschwitz i Lemberg», seus de guetos i camps d'extermini, o quan ella li escriu el 1941: «Avui hem anat al camp de concentració de les SS a Dachau. ... ¡preciós!... un gran projecte...».

«Un pot pensar que els continguts de les cartes són una mica banals, però hem arribat a la conclusió que Himmler no tenia la necessitat de parlar a la seva dona de l'Holocaust ni del que feia a la guerra perquè tenia la certesa que pensava el mateix que ell. Ja quan es van conèixer, el 1927, tenien les mateixes opinions i es van anar radicalitzant junts», apunta l'escriptora, que afegeix, que «tenien en comú el racisme i l'odi a les persones que creien inferiors a ells», i destaca els seus comentaris antisemites i racistes: la «xusma», «gentussa» o, com escrivia Marga el 1938, «l'assumpte dels jueus, quan aquesta escòria desaparegui podrem tenir una vida feliç».

Notícies relacionades

Els diaris de Himmler: massatge abans de l'execució

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

FILLS AMB LA SEVA AMANT / No obstant, amb el que Marga no combregava tant era amb el fet de compartir des del 1938 el marit amb la seva secretària i amant, Hedwig Potthast, amb qui va tenir dos fills, seguint el precepte nazi d'engendrar fills encara que fossin il·legítims per perpetuar la sang ària. «A ella li resultava difícil però per a ell era necessari tenir el màxim de nens per a Alemanya. Fins i tot planejava després de la guerra legalitzar la bigàmia i que els homes tinguessin dues famílies», revela l'autora.

«El més difícil d'acceptar d'aquestes cartes -acaba dient- és que algú tan normal i mediocre com Himmler pogués cometre aquells crims exorbitants. Perquè això significa que qualsevol pot ser com ell i que no serveix de res tenir una bona educació i família, ja que hi va haver molts nazis amb doctorats que van participar en l'extermini. Molts van matar perquè ho creien necessari segons la seva ideologia i la seva nació, no per odi real».