La irresistible atracció d'una obra mestra

«La primera vegada que veus Las Meninas, et deixa una mica fred, veus persones en una habitació. Però quan saps més de l'obra, veus que intel·lectualment és molt interessant i que de simple no en té res, sinó que va ser extraordinària per a la seva època. Retrata el món de la cort, però va més enllà, hi ha una altra dimensió. No és un retrat de Felip IV on el pintor treballa per al rei, sinó al revés», s'esplaia des de Baltimore Santiago García. El guionista no es cansa de parlar de Velázquez i la seva obra, protagonistes de la novel·la gràfica en què va embarcar el dibuixant Javier Olivares el 2008.

Aquest, que en la fase final del llibre es va col·locar al davant una gran reproducció del quadro, a manera de «far», el secunda des de Madrid. «De jove et pot semblar insípid, ortodox, poc atractiu. Però has de desxifrar què diu, deixar que t'impacti i et fascini. A l'acostar-t'hi, la seva aparent senzillesa desapareix. Hi ha milers de teories sobre el quadro, esotèriques i astrològiques, tan extravagants com es vulgui». «Las Meninas són un abisme que no té fi, permet tantes visions, és tan incomprensible, enigmàtic i singular... -coincideix García-. No hi ha cap quadro semblant a aquest en la seva època. És curiós que una obra tan heterodoxa i d'avantguarda acabi sent universalment tan alabada».

«Ningú sap què passava pel cap de Velázquez ni qui era realment. No va deixar res escrit», afegeix. Això els facilitava modificar i adaptar fets històrics deixant «anacronismes i falsificacions» en un fons de veritat. El còmic enfoca l'ànsia de Velázquez per entrar en la noblesa sent cavaller de l'Orde de Santiago, una dignitat insòlita per a un pintor. «Tenia molt interès a millorar la seva posició. Sabia que tenia un talent artístic sobrenatural i va jugar les seves armes per aconseguir els seus fins en dues batalles. Una, més terrenal, d'ascens social. I l'altra, més espiritual, amb la posteritat. Per això va pintar Las Meninas, per transcendir», opina el guionista. «Al segle d'or -s'hi suma Olivares- els pintors eren artesans i ell volia que el seu art no desaparegués per una cosa tan banal com la lluita social. I ho aconsegueix, treballant per al papa i el rei».

Notícies relacionades

Del museu a la vinyeta

Records del món trencat de Frida Kahlo

I el jove Velázquez aprèn la lliçó d'un experimentat Rubens, que li diu: «La pintura és una indústria. La indústria dels diners. Els diners donen noblesa. La noblesa converteix la indústria en art». «Rubens era la factoria Disney de l'època -compara García-. Tenia un estudi amb un munt de gent treballant, era cavaller, guanyava diners, vivia bé i viatjava per tot Europa».

ICONA CULTURAL

¿Com es converteixen Las Meninas en icona cultural? «La història de l'art no la fa el quadro en si, sinó el que reflecteix en els altres, que alhora fem un ressò que es projecta endavant i enrere en el temps». Així, Picasso, Goya, Dalí, Foucault, Buero Vallejo, Equipo Crónica... protagonitzen les pàgines més acolorides del llibre, en què Olivares abunda en el tenebrisme amb «rampells expressionistes». Pels autors, sense la influència que va tenir en tants artistes com aquests i sense les seves opinions, no hauria estat l'obra mestra que és. Olivares resumeix: «La llegenda es construeix cada vegada que s'interpreta el quadro».