'LA CASA AZUL', DE TYTO ALBA

Records del món trencat de Frida Kahlo

Página que evoca, en boca de Chavela Vargas, la nit en què va conèixer Frida Kahlo a la seva ’casa azul’.

Página que evoca, en boca de Chavela Vargas, la nit en què va conèixer Frida Kahlo a la seva ’casa azul’.

2
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La casa azul, com en els quadros de Frida Kahlo (1907-1954), es respira l'artista, el seu agònic dolor i patiment (l'accident amb un tramvia li va trencar el cos jove de per vida i la va condemnar a fer llit llargues temporades i a un seguit de més de 30 operacions) i la seva soledat -«es pintava tant a si mateixa perquè estava molt sola, i en aquests moments l'únic que pots fer és mirar dins teu. Com a artista, en la seva soledat, crec que supera Diego Rivera»-. Però sobretot es respira la seva alegria i les seves combatives i intenses ganes de viure -«l'escriptor Carlos Monsiváis deia que la seva vitalitat era provocadora, perquè no es va conformar amb el paper de malalta, adolorida i postrada al llit», on, en canvi, pintava i s'autoretratava gràcies a un mirall penjat al sostre i un cavallet especial.

Notícies relacionades

Tyto Alba va arribar a Mèxic el 1999 de visita i s'hi va quedar un any, captivat pel país. Com el personatge de la seva novel·la gràfica, va anar a visitar la casa museu de Kahlo a Coyoacán (que dóna títol al llibre), on va néixer, va morir, va viure amb Rivera i en la qual van disfrutar de sonades festes. En una d'elles la va conèixer Chavela Vargas i va néixer la seva amistat i el seu suposat idil·li. Així ho explicava la mateixa Chavela, que va morir el 2012, en les seves memòries, a les quals va decidir recórrer, entre altres fonts, l'il·lustrador i dibuixant, que fa d'ella la narradora, ja anciana, evocant en una cantina records amarats d'alcohol. «Em vaig basar en les anècdotes que ella explicava sobre els moments importants que va viure en aquella casa i ho vaig embolicar de ficció -explica Alba-. Però en les seves diferents entrevistes Chavela sempre canviava les respostes. Jo vaig decidir passar per alt les seves contradiccions i explicar-ho tal com ella ho feia, i mostrant també els meus dubtes. Perquè, per exemple, la secretària de Rivera li va dir mentidera i va afirmar que no hi havia cap dada que ella hagués passat per la casa. Et pots creure Chavela o no. No hi ha proves que es coneguessin ni menys de l'idil·li, encara que una famosa foto de Frida amb una dona sobre la gespa, que en el museu posa que és una desconeguda, a internet se la identifiqui com a Chavela. I existeix una carta de Frida a un amic declarant com l'atrau la cantant, però que es diu que és falsa».

ELS XAMANS

Fugint de la cotilla biogràfica, de les certeses i del morbo sobre la seva relació, l'autor de Dos espíritus esquitxa les pàgines del còmic d'anècdotes, unes sabudes, d'altres no tant. Com ara que totes dues van ser víctimes de la pòlio de nenes, però que Chavela va comptar amb la providencial ajuda de xamans; o quan Rivera, suposadament, va canviar la seva dona per un quadro a un milionari americà i Kahlo va estar exposada com un objecte a la casa d'ell a Nova York, amb el vestit de tehuana, o que l'avi de Rivera va tenir una història d'amor amb l'emperador Maximilià d'Àustria, o la visita i assassinat de Trotski.... «Tots ens inventem coses, no importa què és veritat i què no», reflexiona Alba. El que segur que és cert, testimoni de primera mà d'un llavors joveníssim periodista Monsiváis, són les llàgrimes de Chavela en el funeral de Kahlo.