Misteri immobiliari

El periodista Lluís Llort (Llort a seques quan firma els seus llibres) va descobrir que escrivia novel·la negra quan Sebastià Benassar el va incloure en una antologia d'escriptors del gènere en català. «¿Així que faig novel·la negra?», es va preguntar. «Llavores em vaig proposar fer una novel·la negra de debò, que va ser Si quan et donen per mort un dia tornes, encara que se'm va desviar cap a un drama iniciàtic, i ara ho he tornat a intentar. Escriure novel·les pam, pam, pam, que funcionin bé, sense forçar com feia abans que fossin novel·les intel·lectuals». El seu segon intent és Herències col·laterals (La Magrana), de la qual alguns han destacat alguns elements (l'escena inicial amb una àvia misteriosament longeva i una agressió del que semblen uns zombis a un fals inspector del gas) que podrien fer despistar el lector.

No, adverteix, no estem davant d'una novel·la amb elements fantàstics. «Això ve de la frase d'un col·lega que a la vista dels avis afectats per l'alzheimer en una residència em va dir 'abans mort que walking dead'. I durant un temps aquest va ser el títol», explica.

Matar la iaiona

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

La història d'una àvia que firma una espècie d'hipoteca inversa amb un advocat, negoci que acaba sent ruïnós per a ell i acaba impulsant els seus fills a desitjar la mort de la dona per la via civil o la criminal, la va trobar a la premsa. I la va vestir amb dues sagues familiars, una de nou-rics i una altra de família amb fortuna d'origen negrer i principal front a la Pedrera.

«Prefereixo -diu Lluís Llort- enfrontar-me a la psicologia d'una persona normal que es pot veure enfrontada a la decisió de matar algú, que al fantàstic, o a la novel·la negra clàssica». Perquè Herències col·laterals ho és (de negra) fins a un cert punt. «Considero que és novel·la negra en el sentit que hi ha una intenció criminal, encara que sigui més psicològica. I no comença amb un assassinat ni hi ha detectius. Jo, una novel·la protagonitzada per un policia, sigui del ram que sigui, no la faré. Se'n va cap al gris fosc».També he decidit fugir dels ambients de baixos fons. En aquest cas tenia ganes d'escriure una novel·la «sobre vells, la piràmide invertida aquesta que hem muntat». Un problema: «Podria ser molt sòrdida i vaig preferir posar-li una mica d'humor». Però posat ja en marxa el pla matar la iaiona «aquesta part se me n'anava cap a Les Teresines, i ho vaig rebaixar. Hi ha humor, i m'agrada barrejar gèneres, però amb compte, sense que grinyoli».