El Suprem reconeix el dret de Cela Conde a dos terços de l'herència del seu pare

El Suprem ha reconegut el dret de Camilo José Cela Conde a rebre dues terceres parts de l'herència del seu pare, 5,2 milions d'euros, i ha rebutjat la petició de qui va ser companya del premi Nobel, Marina Castaño, que volia que es donés per satisfet amb la donació d'un quadro de Joan Miró.

D'aquesta manera, l'alt tribunal ha rebutjat els recursos de Marina Castaño contra una sentència de l'Audiència de Madrid.

Aquest tribunal ja va reconèixer el dret del fill i principal hereu de Camilo José Cela a rebre gran part de l'herència de la qual l'escriptor el va voler privar a causa de l'enfrontament entre tots dos. Castaño ha recorregut sense èxit contra aquella sentència davant el Suprem.

La quantitat a la qual tenia dret l'hereu no es va cobrir, segons ha dictaminat el Suprem en una sentència de la Sala Primera, amb la donació d'un quadro de Joan Miró, un llenç a l'oli sense títol però conegut com 'el quadro esquinçat', amb un valor que es va fixar en 100.070 euros.

Cela l'hi va entregar al seu fill considerant que amb la cessió cobria els seus drets hereditaris, la mateixa petició que feia Castaño, un punt que ha estat rebutjat per l'alt tribunal.

LA CASA DE PALMA DE MALLORCA

El llenç original estava penjat en una paret a la casa de Palma de Mallorca que tenien l'escriptor i la seva dona, tots dos amics del pintor Miró, a qui durant una visita li va ser mostrat el quadro per Cela. Miró no va dubtar a negar la seva autoria i Cela immediatament el va esquinçar amb un ganivet.

Rosario Conde --la primera dona de Cela-- va cosir la tela amb agulla i fil i la va portar a l'estudi de l'artista català, que, sobre el llenç cosit, va pintar el que després seria conegut com el 'quadro esquinçat', i sobre el revers va escriure: "En record d'una falsa tela apunyalada que va donar naixement a una obra autèntica. A C. J. Cela el seu amic, Miró".

El fill de Cela va anar, no obstant, més enllà del valor artístic i sentimental de l'obra i va considerar que el seu equivalent en diners era molt inferior a la quantitat a la qual té dret. L'Audiència de Madrid, primer, i ara el Suprem, li han donat la raó.

Castaño va argüir que el valor del llenç és en realitat superior al calculat en la sentència recorreguda, però el Suprem no accepta el seu raonament perquè no aporta cap document pericial que ho sustenti.

CONTRACTES ANUL·LATS

La sentència declara nuls els contractes de cessió de drets d'autor amb dues societats vinculades a Marina Castaño, i ordena el reintegrament de les quantitats cedides, 3,9 milions d'euros, al cabal de l'herència dels Cela.

També considera excessiva la donació de l'escriptor a la Fundació Camilo José Cela (1,1 milions d'euros) que també s'hauran de reintegrar.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Les lleis civils a Espanya no concedeixen a qui fa testament "una absoluta llibertat pel que fa a la disposició dels seus béns", perquè l'obliguen a "respectar amb la seva disposició els drets" dels legítims hereus, diu la sentència.

"No té sentit invocar el respecte a la voluntat del causant quan aquesta no ha sigut respectuosa amb la llei aplicable", li respon el Suprem a Castaño, que actuava en el procediment en el seu nom i a través de societats de la seva propietat o juntament amb la Fundació Camilo José Cela.