La prosa contundent de Vetusta Morla

Si Juan Marsé té raó i un sempre creix cap al passat, potser el que va fer aquest divendres Vetusta Morla al Cabaret Sauvage de París va ser alguna cosa més que presentar el seu últim disc en l'ambient acollidor d'una sala plena d'espanyols.

El debut francès de la banda madrilenya va ser també el primer pas de la seva pròpia deriva internacional per explorar el mercat europeu, del qual fins ara s'han mantingut al marge per la mateixa raó per la qual sedueixen a casa: el pes de les lletres.

Decidits a intentar-ho, van iniciar el camí recorrent amb vint cançons contundents 115 minuts de concert que va arrencar amb 'La deriva' i un Pucho al qual semblava quedar-li petit l'escenari.

Amb 'Un día en el mundo' van agafar velocitat de creuer i a l'arribar a 'La cuadratura del círculo' s'havien mimetitzat amb la gent. Un públic fidel que va semblar retrobar-se amb el seu passat i al qual Vetusta Morla va tractar amb afecte, conscients que els joves que surten a buscar-se la vida fora d'Espanya agraeixen la visita. El repertori, coherent des del punt de vista formal, es va estendre com una narració des del principi fins al final.

REPERTORI D'INICI

Notícies relacionades

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

Clara Peya, nou disc: "Des de la soledat per a altres soledats"

I pel que fa al so, els temes més antics, especialment els sortits de 'Mapas', es van veure feliçment contaminats de la cruesa sense floritures de 'La deriva', on les lletres són viscerals i enganxades a la dura realitat del moment ('Golpe maestro', 'La grieta', '¡Alto!'), àcides ('Pirómanos') o d'enigmàtics aires mitològics ('Fuego').

El seu periple europeu els portarà també a Colònia (12 d'octubre), Hamburg, (13 d'octubre) i Berlín (14 d'octubre), i culminarà a Londres (17 d'octubre) i Edimburg (19 d'octubre).