«El tràfic de persones dóna aires sinistres al prostíbul»

Jorge Zepeda Patterson (Mazatlán, Sinaloa, 1952) ha dirigit diversos diaris mexicans i ha escrit assajos sobre les estructures de poder del seu país. Però va decidir abordar aquests mateixos temes des de la novel·la negra amb Los corruptores (2013). I el premi Planeta li ha arribat ja amb la seva segona obra de ficció, Milena o el fémur más bello del mundo, una història protagonitzada per una noia croata convertida en prostituta de luxe per les xarxes mafioses russes i ucraïneses que operen a Marbella.

-¿Quina relació hi ha entre aquesta novel·la i la seva obra anterior, Los corruptores?

-Es llegeixen en si mateixes, però he utilitzat una mica la manera de Henning Mankell. És a dir, incorporo part dels personatges de la novel·la anterior, els Azules, encara que en una conjuntura totalment diferent. Però el personatge central, que és Milena, és d'aquesta segona novel·la exclusivament.

-Per a qui no ha llegit Los corruptores, ¿qui són els Azules?

-Són uns amics de la infància que als 43-44 anys es tornen a retrobar. Tomás, un periodista que amb el temps es converteix en director d'un diari; Jaime, que ha estat director dels serveis d'espionatge a Mèxic, i Amelia, una activista social de causes feministes a qui les circumstàncies converteixen en líder del partit d'esquerres, són una espècie de justiciers que intervenen en la tragèdia que està vivint Milena, que com a resultat d'una vendetta arriba a Mèxic després d'haver estat explotada sexualment gairebé deu anys a Marbella, però atresorant una llibreta negra amb secrets explosius sobre cúpules de poder aquí a Espanya.

-El tema del tràfic de persones i l'explotació de la dona es podria haver tractat perfectament des de Mèxic. ¿Per què el trasllada a l'Est d'Europa i Espanya?

-M'interessava molt explicar que els estats nacionals estan totalment desbordats. Avui la vida parroquiana està fragmentada en la globalització. Un càrtel mexicà està present a l'Argentina, està present aquí, està present en tot el sud americà, s'explica per la necessitat de droga als EUA. I el tràfic de persones ha adquirit una dimensió totalment diferent. Aquesta visió romàntica del prostíbul de poble com a lloc de trobada de plaer on tothom s'ho passa bé ha adquirit a causa del tràfic de persones uns aires absolutament sinistres. No volia abordar el tema com un assumpte regional. I parlar de la frontera Mèxic-EUA és gairebé parlar d'un país subsumit, és una cosa molt més vasta que això.

-¿Quin tipus d'explotació pateix una dona que teòricament viu rodejada d'un cert luxe?

-És una modalitat d'esclavitud sexual que s'ha posat de moda com a resultat de la globalització d'aquestes màfies, originalment russes. Consisteix literalment en esclavitud: ni es recorre el subterfugi de tens un deute amb mi, quan el paguis... No, no, ets propietat. Aquestes prostitutes de preu molt alt viuen en cases d'on surten a les cites amb un esbirro, acaben el servei i tornen a la casa. Aquella que intenta fugir pot ser assassinada o víctima d'escarments brutals i salvatges. És la reactualització d'una versió molt, molt salvatge de la prostitució que crèiem que havia desaparegut.

-¿La Marbella del llibre és la de Jesús Gil, la posterior...?

-Jo el que intento és actualitzar aquella cort pintoresca de Gil y Gil, que en realitat s'ha sofisticat moltíssim. Els verdaders titellaires de Marbella avui dia són executius, rentadors de diners, financers, que operen a través de Gibraltar, amb experiència a Londres, a Wall Street, que són els que estan darrere de les màfies russes, dels xeics que necessiten col·locar els seus recursos. Aquests brokers van venir a substituir l'empresari original, mig primitiu, de Marbella. Aquests són, en realitat, els verdaders amos de l'univers.

-Per cert, vostè va ser director de Letizia Ortiz al diari Siglo XXI. ¿Com era com a becària?

-Bastant eficaç. Vaig trucar al director del suplement d'oci, Tentaciones, per dir-li que no podia ser que el 80% de les notes fossin firmades per aquesta dona. Em va dir que el suplement era setmanal, i que li entregava tres notes al dia. Així que vam decidir que la meitat les firmés amb el seu segon cognom. ¡En realitat vam tenir dues reines!

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-Em va estranyar que el 5 de juny digués que sols tenia un primer esborrany de la novel·la i que li faltava molta escriptura quan el 15 d'octubre es tancava el termini del Planeta.

-Això va ser una excusa. Jo la vaig entregar una setmana abans del 15 sabent que entrava en uns llimbs, que es tancaven a l'octubre, en què no podia dir que l'estava sotmetent a un premi. Jo volia treure'm de sobre la murga d'haver d'anar donant explicacions, que un mes o dos després m'anessin preguntant com estava la novel·la. H