«La humiliació és un mòbil potent per portar a matar»

Del més decadent Hong Kong de la Tríada al Congo dels senyors de la guerra i els buscadors de coltan, el preat mineral que alimenta els mòbils. I a l'epicentre, modestes cabanyes en paratges gelats de Noruega, i la seva capital, Oslo, aquella Gotham City on fa 10 novel·les que combat el mal el comissari Harry Hole, el Batman particular creat per Jo Nesbo (Oslo, 1959), que en la complexa, rodona i brutal El lleopard (Proa / Roja&Negra), vuitena de la sèrie (sis títols publicats a Espanya), porta el protagonista, més alcohòlic i autodestructiu que mai, a un pas del seu propi abisme. Traduït a més de 40 idiomes i amb més de 23 milions d'exemplars venuts, aquest exbroker i excantant d'un popular grup de pop-rock, que va abraçar l'escriptura el 1997 i té una fundació contra l'analfabetisme al Tercer Món, s'ha convertit, amb obres com El pit-roig, Nèmesi o El ninot de neu, en el més solvent i infal·lible autor nòrdic de novel·la negra.

-El seu assassí en sèrie fa servir la poma de Leopold, una bola que un cop a dins la boca és impossible de treure sense que es disparin unes llargues agulles de metall en totes direccions... ¿Existeix o és fruit de la seva ment aquest instrument de tortura? 

-És cosa de la meva imaginació. De petit anava amb el meu germà a casa de la meva àvia, que tenia un jardí amb pomes. Ens deia: 'no en podeu agafar perquè han de madurar'. Però no deia que no en poguéssim menjar sense agafar-ne així que ho intentàvem. I el meu germà em va desafiar a posar-me una poma grossa a la boca sense arrencar-la. I ho vaig fer. Però llavors no podia treure-me-la i vaig començar a pensar què passaria si no ho aconseguia en un parell de setmanes i la poma seguia creixent. ¿M'explotaria el cap? I d'aquell en principi dolç record d'infància va sorgir aquesta tortura...

-¿I com va aconseguir desfer-se'n? 

-Vaig trigar força... el meu germà em va ajudar tallant la part de davant, girant-la, tallant un altre cop...

-A 'El lleopard' Harry Hole està enfonsat físicament i mentalment. ¿L'alcohol i l'opi són la seva anestèsia per fugir dels malsons del passat?-Sí. La pregunta central és què vol i què motiva el protagonista. En el cas de Harry, per un costat és contribuir a la manada, la societat, però és una paradoxa perquè ell és un solitari. I a nivell personal, anhela la pau, el no-res, el buit, l'absència total de dolor. Per això és addicte a les drogues i l'alcohol.

-Amb Harry, el lector pateix i disfruta alhora. ¿Podrà continuar fent-ho?

-No ho sé, ja ho veurem... És cert que la novel·la està escrita amb la idea de tragèdia. Tots necessitem fer algun tipus de catarsi i fer-ho a través d'històries tràgiques és sa, com treure el dolor amb un massatge. I ajuden a disfrutar de la idea que per malament que et vagi la vida i per més coses dolentes que et passin, sempre hi ha algú altre a qui li va pitjor. Les històries que funcionen no són mai de victòria sinó de fracàs. Per exemple, el símbol més important per a l'Església no és un Jesús ressuscitat, aquest és el final de la història no el clímax. El símbol és la derrota, el patiment, és Jesús a la creu. ¿Per què? No ho sé, però és així. Si preguntes a un brasiler el moment clau de la història del futbol és la derrota del 1950 amb l'Uruguai i ara el 9-1 contra Alemanya del Mundial. Per als serbis és la derrota de Kosovo del 1389 amb els turcs.

-¿Sabia que per a Catalunya és la derrota de l'11 de setembre de 1714?

-¿Ho veu?

-El seu sospitós diu que és pitjor la humiliació que el dolor i la mort. 

-Així ho crec. Hi ha gent que preferiria morir abans que parlar en públic i és per la por de veure's exposat i humiliat davant els altres.

-¿La humiliació pot portar algú a matar?

-Sí. Una novel·la negra necessita un mòbil potent per arribar a crims potents, i la vergonya i la humiliació poden provocar ferides emocionals lligades a fortes emocions humanes, com ara la gelosia, que poden portar a l'odi.

-¿Com es posa a la pell d'un assassí en sèrie? 

-Jo escric ficció i un assassí en sèrie és una metàfora del monstre. Parlo amb psicòlegs i experts, fins i tot amb gent que ha comès assassinats encara que no és tan fàcil trobar un assassí en sèrie per entrevistar-lo. Jo intento posar-me a la pell d'una persona ferida.

-En quatre ocasions Harry té el poder de decidir qui viu i qui mor, eutanàsia inclosa. 

-Aquest poder és al cor de la història: quines són les opcions morals que pren un personatge. Has de pensar posar-te a la seva pell i pensar què hauries fet tu, en què era correcte i què no. En la tragèdia, en la història fosca, la clau no és si el protagonista sobreviu físicament sinó si la seva ànima estarà a l'infern o al cel al final dels temps. I per salvar la seva ànima ha de fer el que és correcte, encara que això signifiqui sacrificar la seva pròpia vida. La pregunta clau no és si es resol el crim, és si Harry, que viu en dubte permanent, està fent el que és correcte.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

-¿El títol es refereix a l'assassí?

-En anglès es va traduir per Armoured heart, que és la sensació que es té atrapat per una allau, sense oxigen perquè la neu et pressiona el pit i el cor deixa de bategar. Aquí vaig suggerir El lleopard. És el perfecte caçador, no és tan fort com un lleó ni tan ràpid com un guepard però sí molt sigil·lós, tant que es fon amb l'entorn. És capaç de sincronitzar la seva respiració amb la teva de manera que encara que el tinguis al costat no t'adones que hi és.