L'artista dissident

L'artista i dissident xinès Ai Weiwei viu permanentment vigilat i no pot sortir del seu país. El 2011 les autoritats xineses li van retirar el passaport i li van prohibir els viatges a l'estranger, però això no és obstacle perquè tingui una constant presència internacional. Les exposicions que té en curs al penal d'Alcatraz (EUA) i a la mansió on va néixer Winston Churchill, al camp anglès, ho certifiquen. I la que obre demà a La Virreina ho corrobora. Les tres mostres més moltes altres, juntament amb tot allò que està relacionat amb la seva obra o la seva trajectòria vital dels últims 14 anys -és a dir, per exemple, la preparació del judici que va tenir arran de les múltiples acusacions que el Govern xinès va abocar sobre ell (des de bigàmia fins a frau fiscal) o el retrobament amb la família després d'estar 81 dies detingut i incomunicat el 2011-, Ai Weiwei ho ha treballat i gestionat des d'una immensa taula de fusta que presideix el seu estudi de Pequín envoltada de 10 cadires de la dinastia Qing. Mobiliari que fins ara no havia abandonat mai el seu emplaçament habitual. Ara, es pot veure a l'antic menjador barroc del Palau de la Virreina com a avatar de l'artista i com a evocació eloqüent de la seva absència forçada.

La peça, que també actua com a dispositiu per al diàleg susceptible de ser usat per tothom qui ho desitgi, tanca l'exposició de Barcelona i li dóna nom: On the table. Ai Weiwei. I és, a més, la peça més gran de tota la mostra, cosa inaudita si es pensa en les monumentals instal·lacions que sol desplegar l'artista -el 2010 va omplir amb tones de pipes realitzades amb porcellana una de les sales de la Tate Modern de Londres-, però és que On the table. Ai Weiwei ha estat pensada i adaptada a escala pel mateix creador, que també ha escollit les peces, per a l'espai de La Virreina.

La mostra, la primera antològica de l'artista xinès a Espanya, reuneix 42 obres «que van des de l'inici de la seva trajectòria fins a creacions recents fetes especialment per a l'exposició, passant per obres icòniques i conegudes». Totes són treballs que «aborden temes fonamentals de la seva obra, com la multidisciplinaritat, l'inconformisme, la dissidència i la condició mediàtica», apunta Rosa Pera, comissària de l'exposició. I que giren sobre el concepte del «poder de les imatges», imatges que «no solament circulen pels espais d'art contemporani, sinó també per altres circuits com les xarxes socials» de les quals Ai Weiwei és un gran usuari, conclou Pera.

10.000 crancs

En resum, objectes i imatges que reflecteixen la vida i l'experiència d'Ai Weiwei com a artista i com a activista compromès i que, a la vegada, documenten la realitat política i social de la Xina. Així s'explica la cronologia que acompanya l'exposició i que és imprescindible per entendre l'obra de l'artista i la seva actitud política en favor de la llibertat d'expressió i dels drets humans. Així, per comprendre la instal·lació Box Your Ears és necessari conèixer la implicació que Ai Weiwei va tenir a l'hora de desvelar la veritat que el Govern amagava sobre el terratrèmol de Sichuan: més de 5.000 nens van morir per la mala qualitat de les construccions escolars fruit de la corrupció.

Notícies relacionades

Ai Weiwei, l'art contra el poder, l'home contra l'estat

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

I per entendre el significat dels crancs de porcellana de la instal·lació He Xie és imprescindible saber que el Govern va acordar demolir el seu estudi de Xangai i que Ai Weiwei va decidir celebrar-ho amb un sopar -al qual no va poder assistir perquè va ser detingut- en què el plat principal era cranc: 10.000 crancs per a tots els comensals. I és essencial conèixer que cranc, en xinès, es pronuncia igual que harmonia, l'eufemisme que utilitza el Govern quan aplica la censura. Un joc de paraules que també es dóna en el cas de Cao, un dels treballs fets expressament per a La Virreina, ja que el terme, que significa herba, és homòfon de la paraula xinesa equivalent al fuck (fotre) anglès.

Peces que juguen també amb la confrontació d'elements o conceptes antagònics: individualitat davant de col·lectivitat, construcció versus destrucció, realitat contra falsedat, idees molt presents en tota la creació d'Ai Weiwei, com també ho és el gest de la peineta (el braç amb el dit del mig aixecat), un gest que s'ha convertit en una icona de protesta i amb què Ai Weiwei s'ha fotografiat davant de multitud de símbols del poder establert, entre ells la Sagrada Família, present a la mostra de Barcelona.