Assia Wevill, l'amant que va dinamitar el matrimoni

Bona part de les biografies i els assajos dedicats a Sylvia Plath no es poden sostreure a l'espoleta de la seva mort, aquell suïcidi després de la tempestuosa separació del seu marit. En totes apareix com una ombra Assia Wevill (Berlín, 1927 -Londres, 1967), l'atractiva morena que va enlluernar tant Ted Hughes que va decidir abandonar la dona i els fills. Res que no passi cada dia, però aquí magnificat per la intensitat de la literatura. Wevill, dues vegades divorciada i al seu torn casada de nou amb el també poeta David Wevill, és a penes un personatge secundari de qui, sobretot, es recorda la mort, com un reflex especular del de Plath. Perquè Wevill, que no va arribar a casar-se amb Hughes i li va donar una filla, Shura, es va suïcidar amb el mateix mètode, obrint l'aixeta del gas, amb la diferència que es va emportar amb ella la filla de tots dos.

Ara una biografia, Assia Wevill (Circe), escrita per Yehuda Koren i Eilat Negev, dissipa les ombres sobre aquesta jueva fugida del nazisme que va passar els seus primers anys a Israel i va viure més tard al Canadà. Wevill, publicista, discreta i poc ambiciosa poeta i amb un particular magnetisme sexual, és retratada com una dona amb una alta autoestima molt acostumada a seduir. De fet, va anunciar que utilitzaria les seves arts amb Hughes quan aquest i Sylvia Plath la van convidar a ella i al seu marit a passar un cap de setmana a Devon. Al descobrir Plath l'aventura, el seu matrimoni es va enfonsar fins al ja conegut desenllaç.

Notícies relacionades

Josep Plana : "Estic a dues trucades de qualsevol persona del món"

El millor director de cine britànic, segons Scorsese

CONVIVÈNCIA CONFLICTIVA / Els biògrafs relaten els sis anys de convivència més o menys continuada de la nova parella Hughes-Wevill, mentre ella se sentia assetjada per l'entorn de Plath, que la va responsabilitzar de la seva mort, i creixia un dels mites literaris contemporanis més sòlids. I no era fàcil sostreure's a aquell clima si es té en compte que ella es va ocupar de criar els fills de la seva rival i va habitar als mateixos domicilis on Hughes havia viscut amb ella. Fins i tot van passar un temps a Benidorm, el mateix lloc on Plath va disfrutar de la seva lluna de mel.

«Sylvia està creixent en ell, enorme i esplèndida. Jo m'encongeixo cada dia, rosegada per tots dos», va escriure Wevill al seu diari, mentre Hughes, que teledirigia amb mà fèrria l'organització de la llar, es dedicava a editar i llançar l'obra de la seva difunta. Molts anys després, en una de les raríssimes entrevistes en què Hughes va parlar de Wevill, a qui va apartar de la història oficial, va assegurar que la mort de Plath era «inevitable», però la de la fosca i desconeguda Wevill, no.