Paco Ibáñez, un inconformista al servei de l'art i la llibertat

Paco Ibáñez celebra aquest 20 de novembre el 80 aniversari. Fill de la resistència antifranquista i lluitador per la llibertat, és sens dubte el símbol de tota una generació. Compositor i cantautor nascut a València el 1934, va tenir una infància marcada per l'exili, la guerra i la repressió. 

Defensor de la democràcia i de l'art sense restriccions, va participar activament en la vida cultural de París. Brassens, Atajualpa Yupanqui o Leo Ferré van ser els seus primers referents. 

UN INICI INESPERAT

Una casualitat el va portar a posar per primera vegada música a un poema, 'La más bella niña' ( 1956). " La vida decideix per tu", afirma Ibáñez. Una nena vestida de negre i un llibre de poemes de Góngora van aparèixer en el seu camí. 

El 1964 publica el seu primer disc, en què posa música a poemes de Góngora i Lorca, i es converteix de seguida en un clàssic i símbol de la resistència. Amb el naixement de La Carraca i la publicació del seu segon disc (1967), Ibáñez es consolida com a referent.

Al seu segon disc, amplia el seu repertori i posa música als poemes de Rafael Alberti, Luis de Góngora, Blas de Otero, Gabriel Celaya, Miguel Hernández i Francisco de Quevedo. Un any més tard, el 1968, en plena dictadura franquista, Ibáñez fa el seu primer concert a Espanya, a Manresa concretament, i arriba fins i tot a actuar a TVE. Aquesta n'és la prova. 

En un París convuls que es despertava de la ressaca del maig del 68, Paco protagonitza un dels moments més simbòlics de la resistència republicana espanyola: el concert a la Sorbona.

Uns petits cartells grocs realitzats pels estudiants i enganxats als arbres, als vidres dels cafès i als passadissos de les aules, anunciaven un concert de “Paco Ibáñez, la veu lliure d'Espanya”. 

A LA LLISTA NEGRA DEL RÈGIM

Però aviat aquest artista, igual que molts altres, va ser víctima de la repressió franquista i inclòs en la llista dels censurats. Era el 1971 i Ibáñez no podia tornar a actuar a Espanya, però la lluita seguia, ja que "la poesia és una arma carregada de futur".

 "La provocació de Paco és essencialment cultural, poesia al servei del coneixement de l'emancipació individual i social", així el definia Vázquez Montalbán.

UNA TRAJECTÒRIA DEDICADA AL SEU PÚBLIC 

Un inconformista de fermes conviccions que té clar que "un artista ha de ser lliure en les idees que pretén defensar. A la primera concessió perds part de la teva llibertat. L'única autoritat que reconec és la del públic i el millor premi són els aplaudiments que un s'emporta a casa". I precisament per això Paco Ibáñez no ha acceptat mai cap premi. 

Notícies relacionades

Paraules per a Paco

Elionor i l’amor

Una trajectòria plena de moments estel·lars com el concert a l'Olympia de París o l'actuació el 1993 al Palau de la Música en homenatge a Raimon són només els reflexos de tota una vida dedicada a la lluita.

 I és que, Paco, no hi ha ningú "com tu"!