El final del cercle màgic

Que el lector receli de tot aquell que li ofereixi una nou, perquè al seu nucli porta la maledicció de la bruixa o el bruixot i significa que ets el seu objectiu, que va a buscar-te. És un dels nous terrors amb què Dolores Redondo esquitxa Ofrena a la tempesta (Columna / Destino), l'esperat tancament de la poderosa trilogia negra de Baztan, que ahir va arribar a les llibreries i que l'autora va presentar a la capital de la vall navarresa, Elizondo. El mateix escenari de les novel·les, on dos anys abans feia el mateix amb El guardià invisible, el no menys inquietant inici d'una sèrie poblada per ancestrals éssers de la mitologia basconavarresa i protagonitzada per la turmentada inspectora Amaia Salazar, una «dona forta i fràgil a la vegada», perseguida des de petita per la imatge de la seva mare assassinant-la i tan víctima com les dels casos que investiga.

Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969) va obrir la capsa de Pandora i, en tres novel·les, a més a més d'investigar el mal, ha descobert als profans un món en què la realitat conviu amb belagiles (bruixes), el Basajaun (el guardià del títol, espècie de Ieti que vetlla per l'equilibri del bosc), la Mari (deessa de la naturalesa i la fecunditat), el Tarttalo (un ciclop caníbal)...

Però potser el més terrorífic de tots aquests éssers, Inguma, no s'ha mostrat fins a Ofrena a la tempesta, emportant-se'n el cos i l'ànima d'un nadó al seu bressol des de les primeres pàgines, un nadó que semblarà víctima de la mort sobtada. «És una de les criatures més fosques i tenebroses de la mitologia tradicional. Es cola a les cases, es posa sobre els dorments i els roba l'oxigen. Està present en moltes cultures, com la catòlica, la sumèria, la tailandesa. Hi ha molta gent que ha tingut malsons espantosos en què una presència demoníaca els impedeix respirar, moure's i despertar-se».

L'EXPERIÈNCIA PERSONAL / Mentre l'escrivia, confessa, ha plorat tant com la seva protagonista. «Hi ha un moment en què per fort que siguis s'ha de plorar. Vaig viure el meu dol personal, m'ho vaig passar fatal, perquè hi ha pell meva a la novel·la», diu, evocant potser les pors i la presència de la mort a la seva pròpia vida, que quan era petita es va emportar una germana.

Fins avui Redondo sempre semblava guardar-se un as a la màniga quan li preguntaven on estava el germen d'una història que l'ha convertit en un fenomen -300.000 exemplars venuts a Espanya, drets a 32 països, una versió de còmic d'Ernest Sala, i amb versió cinematogràfica en elaboració coproduïda per Peter Naderman (Millennium) i Atresmedia, de la qual aviat, anuncia, hi haurà càsting i dates-.

Ara ja pot parlar, ha tancat el cercle de la història. «Va ser una notícia publicada el 2011. Es titulava La Guàrdia Civil investiga l'assassinat d'una nena a mans d'una secta a Navarra. Un penedit havia confessat el crim ocorregut 30 anys abans, data que jo faig coincidir amb la del naixement d'Amaia. Però no hi havia més informació i a l'investigar-ho vaig descobrir que estava sota secret de sumari. Vaig entrevistar el capità i la jutge que porten el cas, que segueix obert -explica Redondo molt seriosa, com si veiés la cara d'aquell nadó de 14 mesos, Ainara, sacrificat en un crim ritual en un caserío-. El que és més sorprenent és que eren gent molt integrada en la societat, ocupaven llocs rellevants». Gent repartida per tot el país, que va fer un pacte de silenci, i sobre la qual Redondo ha fonamentat la trama.

CREDULITAT / «Les sectes han proliferat. Segons la policia han aprofitat la crisi econòmica i de valors per respondre a la necessitat de respostes de la gent i per la poca solvència de l'església tradicional per ajudar els que s'han quedat desemparats. Aquests grups prometen bonança econòmica i atraure la fortuna. Però el tema de la fe va més enllà. Hi ha persones capaces de morir i de matar per unes creences. ¿Com pot ser que una noia intel·ligent caigui en una secta i deixi que la sotmetin sexualment? -s'interroga-. O com, segons m'explicava la policia, les prostitutes nigerianes són sotmeses amb vodú. Encara que tu no hi creguis, has de tenir en compte que altres sí que hi creuen».

Perquè la gent, encara que ho negui, per allò d'«haver-n'hi, n'hi ha», segueix creient. «Sobre les portes de les cases del Baztan pengen flors del card seques, que la tradició diu que eviten que les bruixes i els esperits dolents hi entrin. Jo en tinc una a casa meva [viu a Cintruénigo, més al sud]. Encara que no hi creguis, són aquí».

LA VIOLÈNCIA I ELS NENS / ¿Com s'explica que uns pares sacrifiquin el seu nadó com a ofrena? «Si hi ha una raó perquè jo escrigui novel·les com aquestes és perquè no m'ho explico. Em resulta impossible d'entendre que un pare pugui fer mal al seu fill», respon, evocant el tema que subjau en tota la sèrie. «No hi ha res més horrible que qui ha d'estimar-te, defensar-te i tenir cura de tu et faci mal.

Notícies relacionades

Una bruixa s'infiltra en la novel·la negra

Dolores Redondo: «¿Bruixes? Algú hi va creure i les van cremar»

Els nens són les víctimes més indefenses, no tenen veu. Em pregunto no tant per l'assassinat que desemboca en el cadàver d'un nen tirat com una deixalla sinó per la tortura que ha patit abans i, sobretot, pels que no moren i arriben a adults ferits, destrossats i marcats per a tota la vida, incapaços de distingir l'amor bo del dolent, que és el que van conèixer».

Redondo agraeix a les històries de por que li explicava la seva àvia -«em van tenir acollonida tota la infància»- que li despertessin la imaginació, i passeja, amb els peus a terra, per entre els sòlids i ancestrals panteons del cementiri d'Elizondo, tombes molt presents al llibre. La pròxima novel·la, a la qual ja ha donat forma, serà negra, però tindrà un altre escenari i altres protagonistes. ¿Tornarà a Amaia en el futur? «Sí, forma part de mi». Com la màgia.