Un periodista polifacètic

LLIBRES

Mentre les editorials li rebutjaven les primeres novel·les, Barril sí que aconseguia publicar un relat d'humor que va portar al cine, 'Un submarí a les estovalles' (1988), i una crònica de l'experiència de la paternitat, 'Condició de pare' (1997). Autor prolífic a partir d'aquesta data, de finalista etern va passar a guanyar el premi Ramon Llull del 1998 amb 'Parada obligatòria' i el Sant Joan del 2010 amb 'Les terres promeses'. 

RÀDIO

La veu de Joan Barril va començar a sonar amb força a la ràdio el 2000: va començar la seva aventura a les ones al capdavant de La 'R pública', gran magazín matinal i programa estrella de la liquidada COM Ràdio pel qual va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. El 2005 va deixar aquest espai matinal per passar a les nits de Catalunya Ràdio, emissora en què fins ara ha estat dirigint el més assossegat espai 'El cafè de la República'.

TELEVISIÓ

Notícies relacionades

Com el llamp

Jo tinc alguna cosa de Barril, ho sé

Si hi ha un programa de televisió pel qual Joan Barril ha de ser recordat és per 'L'illa del tresor', una petita joia del més brillant minimalisme audiovisual, que va dirigir juntament amb Joan Ollé a El 33 des del 1996 fins al 2005. Després vindrien el literari 'Qwerty' (2007-2009) i el dialogant 'El rusc' (2009), tots dos a Barcelona TV, però cap com 'L'illa', "un intent de poetització de la banalitat", tal com el va definir el mateix Ollé.

PREMSA

El primer reconeixement al Barril periodístic va ser per a les cròniques sentimentals que va publicar al setmanari 'El Món'. Es va consolidar amb les contraportades del 'Diari de Barcelona'. Després de passar per 'El País' i 'La Vanguardia' es va incorporar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 1996, on la seva firma va aparèixer a la contraportada, les pàgines d'opinió, el DOMINICAL i, finalment, a la secció 'El que la vida ens explica'.