Sabina es troba "molt bé" després d'abandonar el seu concert a Madrid precipitadament

Joaquín Sabina va tremolar a l'escenari. Al cantant de barret negre i veu esquinçada se li van regirar dissabte les entranyes i li va entrar el terror d'escenari a Madrid. Potser li van pesar els 65 anys. Prou per planxar l'entusiasme que tenia al principi de l'actuació. Al final tot va quedar en una mostra de responsabilitat artística i símptomes de síndrome Pastora Soler, una altra manera de descriure el pànic escènic que molts artistes pateixen en moments de nerviosisme. Però és que en el cas de Sabina les mostres d'inseguretat, imprecisió vocal i fins i tot d'aparent trencament de cordes vocals és rebuda amb alegria pel públic, que veu en aquests signes de debilitat un homenatge a una vida d'excessos envejables. 

I després de l'ensurt va arribar la calma. El representant de Joaquín Sabina, José Navarro 'Berry', s'ha apressat a explicar que Sabina està "molt bé" tot i haver acabat de manera inesperada el concert de dissabte. A Sabina "li pesa molt Madrid", diu Navarro. Després d'"estar sense cantar dos mesos, a l'acabar la gira a Sud-amèrica, hauria d'haver anat a una ciutat més petita". "Però la idea era acomiadar-se a Madrid i Barcelona", va explicar davant les càmeres de televisió.

Notícies relacionades

Sabina acaba precipitadament el seu concert a Madrid al trobar-se malament

Entre l’atractiu i l’excés

El cantant va abandonar l'escenari després d'una hora i cinquanta minuts i no va tenir ànims per a bisos. Al final les excuses i el terror escènic van ser més notícia que la mateixa actuació. I és que a Sabina fins i tot els contratemps li surten prou brodats per superar la prova amb nota. És un artista que no enganya malgrat interpretar sempre i amb un públic que sap què va a buscar i ho troba exactament com s'espera, amb alts i baixos humans d'allò més terrenals. 

Els que van anar al concert de Madrid diuen que tot semblava anar com sempre. Una banda còmplice va compensar l'entranyable veu rasposa sabinera, bon espectacle de primera divisió i públic sempre entusiasta, decidit sense complexos a corejar tornades conegudes i paraules profundes. Aplaudiments, ball, entusiasme i sentiments. Un còctel Sabina del qual ell se sent segur i orgullós, sense fissures de pors escèniques, mai justificades excepte per un ego adalil de l'honestedat. Però inesperadament, Joaquín es va sentir feble, més humà si és possible. Va sortir de l'escenari perquè Jaime Asúa i Pancho Varona cantessin 'El caso de la rubia platino' i 'Conductores suicidas'. Sentides excuses de Sabina i fins a la pròxima.