The Free Fall Band i el seu pop agredolç

El Segell del Primavera Sound va apostar per ells amb bon olfacte. I després de l'aclamat disc Elephants never forget, The Free Fall Band ha tornat amb noves i estimulants dosis de pop d'aires retro i sorprenent frescor, emfatitzant amb encert la seva secció de vent. Demà, la banda del Maresme presentarà a [La 2] de la sala Apolo el seu últim treball, The Münster sights, una al·lusió a la catedral més alta del món ubicada a la ciutat alemanya d'Ulm (familiars del cantant Jan Bosch viuen precisament allà).

L'efervescent carrera del grup va tenir el seu punt d'inflexió el 2013, quan El Segell va editar el seu elapé de versions de temes dels The Strokes, Violents Femmes, New Order…; el mateix any que van tocar en festivals com el Primavera Sound, el BAM… The Free Fall Band sap molt bé que els directes són el seu gran fort. Per això no sorprèn que aquest últim treball el volguessin gravar tocant tots alhora, com si es tractés d'un concert.

«Volíem un disc que reflectís el moment actual. Que fos la millor versió de nosaltres. I sentíem la necessitat que transmetés la mateixa energia dels concerts», admet el bateria Marc Salicrú. ¿I el fet que les noves cançons no tinguin l'estructura típica d'estrofa i tornada és també una cosa premeditada? «No ho vam plantejar com a tal. Els artistes generalment fem apostes antagòniques al que havíem fet abans. Potser sí que va ser premeditat, però no ho vam verbalitzar. I potser sí que la intenció és que no fos tot tan ortodox», respon el vocalista.

DONAR AIRE A LA MELANCOLIA / En la gènesi del conjunt hi va tenir (i hi continua tenint) molt a veure el productor Miqui Puig, un guru per a aquests nois de vint anys i qui els va produir el seu àlbum de debut. Però per a aquest The Münster sights han reclutat Darren Hayman (líder de la banda d'indie rock i folk urbà Hefner).

Darren Hayman és el responsable d'uns acurats arranjaments i, en part, que el saxo i el clarinet de Xavier Armiñana adquireixin un revitalitzant protagonisme en diversos dels temes. «La veritat és que Darren ens va donar molta llibertat a l'hora de gravar -relata l'instrumentista-. Hem millorat molt com a músics: el Jan a la guitarra ha resultat ser un crac [abans s'encarregava dels teclats], i el Marc al piano també. I els arranjaments dels vents llueixen molt més, són més rics. Tot això no vol dir que l'essència del grup hagi canviat, sinó més aviat que explorem noves facetes», constata Armiñana.

Notícies relacionades

Joshua Oppenheimer, director de ‘The End’: «Se’ns acaba el temps per escapar de l’abisme»

Els Amics de les Arts celebren 20 anys amb 20 duets i un concert

Les habituals alegres melodies combinades amb el to melancòlic de les lletres segueix sent una constant en la trajectòria vital de The Free Fall Band. «És una cosa implícita. Un to agredolç que té molt a veure amb la manera de fer cançons que tenen els britànics», explica Jan Bosch. «És la nostra forma de veure la vida», redobla el bateria Marc Salicrú.

Vegeu l'acústic de 'City of Raleigh' amb el mòbil o a e-periodico.cat