To[+] Restaurant, la bona taula de David García

David García ha guanyat el programa 'Top Chef' amb mèrits propis i bagatge culinari real com a suport. To[+] Restaurant és la referència i escola culinària d'aquest gran cuiner, mostra de sensibilitat i amant de les experiències gustatives acompanyades de metàfora visual. El seu restaurant familiar està prou amagat en la geografia catalana per no haver estat un referent de l'alta cuina en el passat malgrat possiblement ja merèixer-ho. A Palà de Torruella (Bages) tenen un tresor als seus carrers, d'aquells on s'entra per celebrar i menjar és una festa, encara que a la porta pocs posarien la mà al foc a primera vista.

Més de 30 euros costa un cobert que els èxits del xef principal portaran presumiblement a una altra divisió. Les cròniques del restaurant que qualsevol pot consultar en premsa especialitzada i a internet dibuixen el que ja s'ha vist a la tele d'aquest jove rialler, de formes suaus i tranquil·litat extrema. Bonhomia enfundada en filipina (la bata dels cuiners professionals), i menys amant del 'toque blanche' (la gorra de cuiner) que fa més per a Arguiñano que per a Ferran Adrià, David García és especialment amant de metàfora en plat (¿recorden les seves terres comestibles per assentar les viandes?). El restaurant de la família mostra en els seus plats aquest mateix estil que uneix tradició i modernitat a parts iguals. Sabors de casa amb sofisticació només apta per a professionals. Gastronomia almenys al quadrat que justifica la factura final.

Notícies relacionades

David triomfa en la final catalana de 'Top chef'

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

Per fer-se una idea del menú, es podria iniciar l'experiència amb una crema de remolatxa, 'pa, tomàquet i fuet' (sorpresa estètica), algun plat de carn de l'estil de 'Colomí', el que li ha permès guanyar 'Top Chef' o les aletes de pollastre en una original cassoleta. Però també l'exquisit toc del peix (sempre en racions micro), els llagostins amb salsa romesco, les ostres, el rap arrebossat amb pols d'oliva i crema d'anacards, qualsevol tipus d'arròs (amb ceps i rap). Capítol a part mereixen les postres, fetes amb la sensibilitat extrema del restaurant pro, amb elaboracions de xocolata, fruitetes de dit petit i gelats casolans per plorar de gust. 

Taules àmplies i distanciades entre si amb perfecta intimitat completen un d'aquests llocs per descobrir amb l'al·licient de l'aparició televisiva com a preàmbul contextualitzador. L'estrella Michelin potser arribarà per pressió popular, ja que als fòrums d'internet són molts els que exalcen el local i els seus menús i que reclamen que algun crític gastronòmic corrobori el paladar expert aficionat. L'inspector Michelin està a punt d'arribar, diuen.