Forges destaca la intel·lectualitat que Máximo va aportar a l'humor gràfic

Máximo San Juan, mort aquest diumenge a Madrid als 82 anys, ha estat "un dels puntals fonamentals per al desenvolupament de l'humor gràfic a Espanya" i el seu treball ha estat "tan personal com evidentment unívoc", en opinió d'Antonio Fraguas, Forges.

En declaracions a Efe, l'humorista gràfic ha destacat que Máximo "ha estat una persona, dins del nostre gremi, d'una gran preparació intel·lectual que ens ha ensenyat a tots com estar en la vida a través de la cultura".

L'aportació del dibuixant i escriptor mort a l'humor gràfic a Espanya va ser "una visió d'humor gràfic intel·lectual, molt format, seguint grans escoles internacionals, entre elles la nord-americana i l'alemanya", ha assenyalat el dibuixant, que igual que Máximo posseeix el Premio Iberoamericano de Humor Gráfico Quevedos. Segons Forges, molta gent creu que l'humor ha de fer riure "i això és la gràcia. L'humor el que ha de fer és fer pensar, i en això Máximo era un gran expert".

El ministre de Cultura, José Ignacio Wert, ha destacat l'humor "intel·lectualment agut i penetrant, a vegades àcid" del dibuixant. Wert ha destacat, a més, que el seu treball estava "sempre matisat emocionalment per la seva inspiració i les seves profundes conviccions ètiques i socials".

Notícies relacionades

Mor als 82 anys el dibuixant Máximo

Barcelona, capital de la innovació social

Després de conèixer la notícia de la seva mort, el ministre ha reconegut, a través d'un comunicat, que "l'humor gràfic espanyol i, en un sentit més ampli, el periodisme espanyol en el seu conjunt, està de dol".

"Amb figures ja desaparegudes com Chumy Chúmez, Summers, Mingote o altres humoristes gràfics que segueixen treballant com Forges o Andrés Rábago, Máximo ha estat una veu en què l'humor, que al principi de la seva carrera en temps del franquisme havia de ser obligadament críptic, ha constituït un vehicle per traslladar fermes conviccions ètiques, socials i polítiques, on el somriure instintiu donava pas a una reflexió sobre la qüestió que plantejava", ha indicat. Wert ha acabat amb el desig que "la important obra" de Máximo "quedi en el record".